El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Però no de comiat comiat, sinó de comiat i a reveure, que ens seguirem per Internet, on pots trobar-hi els bocins de català que, de ben segur, et faltaran allà.

T’en vas amb pompa i circumstàncies, i, d’aquí un xic, sabràs per què t’ho dic això, sinó és que ja ho saps o t’ho diu aquest bon jan amb qui fas camí pels rius de la vida.

Abans, però, has de saber que ens retrobarem,
ja sigui allà… o aquí… o en aquell bocinet de cor que ens ha robat
la teva robusta i incansable vitalitat d’anhels ben alts i mirada
franca.

T’en vas i, com a comiat, ahir et vam dedicar una revetlla farcida
d’anècdotes i amistançades rialles. Una revetlla de Sant Joan, un
solstici avançat, avançat i diferent potser. Però és que hi ha catalans
que, per ser com sou, ja aneu pel món tenint-ho tot pagat.

La revetlla va ser viva i casolana,
potser més alegre i més trista que en d’altres ocasions, però en aixó
consisteix la vida, suposo. I és que la revetlla, la teva revetlla, el
teu solstici, va ser sense pompes, però amb circumstàncies, i després
sabràs per què tornen a sortir les fastuoses ostentacions i les
secundàries condicions que tot ho canviant amb la boca petita.

Marxes…
… però no marxes del tot.
Marxes…
… i no ho pots fer a qualsevol lloc, no.
Vas venir a espetegar al cor de Catalunya i ara t’en vas al cor d’Anglaterra.

I ara sí que parlem de pompes i circumstàncies, car Worcester en va parir el compositor. Land of Hope and Glory,
l’altre nom d’aquesta cançó, és l’himne del Partit Conservador. Ja
veus! Tu si que saps triar allà on anar a viure i treballar!

La felicitat t’hi és segura, perquè, encara que sovint no ens ho
sembli, la felicitat rau en l’amor i crec que d’aixó en portes un munt
a les espatlles i al cor, no?

Bé, deixem-nos de romanços i anem de
tavernes. I és que, quan vas dir on anaves, sabia que em sonava
d’alguna cosa… Worcester, Worcester, Worcester m’anava ballant pel
cap mentres era assegut al pedrís del mas plaent.

I, per fí, ho he trobat! I ho he trobat a la pantalla del Collins de la Sagrada Família:

A partir d’ara, quan vagi a fer unes pintes al Collins per veure-hi bon rugbi, segur que pensaré en la Rosa de Cal Guiri, tot fent vida a les vores del Severn, el cabalós riu de les nimfes, l’Ebre de l’altre país de la creu!

I, qui sap, si, amb el temps i una canya, ens acabarem trobant fent footing a la vora del Severn, fent el got a la Taverna dels Cavallers o, encara millor, escoltant la ComeTogether Band en algun local d’aquesta teva nova llar, que, si ens ho permets, també és un xic nostra: