El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Quants anys tenia quan vaig sentir per primera vegada en Miquel?

Sé que era en una cinta de cassette on mon germà hi tenia gravat un concert de jazz fet ves a saber on per les mans més ràpides del món de la guitarra internacional. Serveixi doncs aquest viatge per a retre el més sentit homenatge an Miquel Ferrone (“que no Ferrino com posa en els cartells”), an Joan Fornells i a tota aquella gent que, com ells, han deixat una empremta inesborrable en la memòria de les ànimes que pul·lulem per aquestes terres.

Assegut davant l’ordinador torno a escoltar la veu rogallosa d’en Miquel presentant temes d’en Charlie Parker, d’en West Montgomery, d’en Wayne Shorter, d’en Kaper Washington, de…. un seguit d’estàndards del jazz pensats per a ser tocats amb instruments de vent i traduïts al llenguatge de la guitarra per aquests mestres del Taller de Músics, la genialitat dels quals mai va ser prou reconeguda com si que ho fou la d’alguns companys d’escenaris com en Max Sunyer. I és que, com vaig escriure en la meva còpia de les cintes del citat concert -per cert, celebrat a Barcelona el 20 de desembre de 1985- Els Pirates tenien un capità, en Miquel Ferrone; un timoner, en Joan Fornells; i un grumet, en Max Sunyer. Potser t’estàs preguntant: On és la percussió? I jo et responc ¿per què vols percussió si tens tres guitarres de luxe que s’entortolliguen juganerament i omplen l’espai d’unes cadències rítmiques úniques?

Ara ho recordo, jo tenia 16 anys! 

I la cinta la vaig escoltar per primera vegada acompanyant mon germà en la furgoneta amb la que transportàvem les guitarres d’aquests personatges i crec, que a ells també, cap al Casal de La Pau on feien un concert. Sí, sí, en un Centre Civic feien el concert. En un Centre Cívic i allà on calgués. Quan ets música, quan ets ritme, quan ets un geni, quan ets capaç de fimbrejar l’auditori amb la pulsació exacte de les cordes, t’importa gaire el lloc on toquis?

Recordo que en Joan vivia al barri del Clot, si més no és la memòria que em queda d’un dels dies en que vam acostar-nos per casa seva a buscar-lo.

I la posada de llarg?

La posada de llarg no fou amb els Pirates -el trio canalla que sempre acabava els concerts amb la cançó del Pirata.-, sinó com a duet, amb Cadaqués Connexió. Al Harlem Jazz Club de Barcelona. L’any 88. També era a l’hivern, oi? Allà hi erem tots. No hi faltava ningú. Els ulls d’en Joan i en Miquel brillaven com mai. I els Cadaqués Connexió -el duet Miquel-Joan- van tocar agombolats per un tou d’amics: en Max Suñé -com no!-, en Dani Forcada, l’Albert Mas, en…. “HFFF es complau en oferir-vos el primer L.P. del pouplar duet Cadaqués Connexió. Els que no heu tingut le posssibilitat de coneixer-l’s podreu comprovar amb aquest disc la força de la seva música, que ells defineixen com a jazz mediterrani. El disc va signat amb el nom de Llum de nit i és el exponent mes clar de les ultimes tendencies musicals.” diu en la nota que acompanya un disc màgic, sublim, perfecte. 8 obres mestres del jazz fet a casa nostra: “Es cucurucú” de tonalitats tropicals ; “Green Dolphin St.” (el carrer del dofí verd, com diu en Miquel al concert del 85), “Aires de Cadaqués” (el mal port de totes les ànimes perdudes), “Suite d’acords per la Mia” (un regal per les orelles de qualsevol mortal), “Ugetsu” (un tema que et transporta al món de la memòria, d’una sonoritat pura i cristal·lina), “Speak no Evil” d’en Wayne Shorter, “Sa conca” i, finalment, “L’ocell trist”…

Lògicament el disc està dedicat al poble de Cadaqués i la seva gent. Com podia ser d’una altra manera?

Malauradament per nosaltres, les sirenes ens tenien gelosia i se’ls van emportar cap al fons del mar, com tantes i tantes vegades ens havien avisat en acabar els seus concerts.

Un sol disc i un concert gravat en cassette és tot el que ens van deixar enregistrat.

Un sol disc, un concert… i una pila de records que feien més suportable la tintinejant vida d’un adolescent massa idealista en un món excessivament realista. Estaria bé fer-ne una edició conjunta en CD, no? Una mena d’homenatge pòstum a dos genis ampurdanesos de la màgia jazzística d’arrel mediterrània. T’agafes a la proposta?