Una jornada tendre i romàntica
Deixa un comentariEl segon diumenge de febrer és un dia de romanticisme sobrepujat. I no parlo pas de San Valentín, sinó del moderat esclat de la primavera que festegen amb les Festes de l’Ós al Vallespir o l’Ametller Florit al Cementiri de Sant Gervasi.
Primeres flors! Desperten les bèsties! S’inicia un nou cicle de la natura que roda i perdura fins i tot en espais culturalment humanitzats.
A casa, les dones, emmalaltides, em fan patir i em veig impotent davant la malaltia que perdura i m’agreja el caràcter, tot envellint-me un xic més del què seria habitual.
Rebrà l’amor per la maltempsada?
A la família, aniversaris sota el castell, vora el mar i amb la família petita trencada en dos. Els homes, de festa; les dones, fent llit. Romàntica tristesa, tendresa d’amor de lluny.
Aquest diumenge, de matinada, un altre fet ha omplert de romanticisme burgès, en el bon sentit del terme, la vida de bona part de la ciutat i del petit país on visc.
La Muriel ha marxat d’aquella manera que marxen els personatges que omplen els llibres d’història. La Presidenta d’Òmnium Cultural ha esdevingut llumeneta d’una manera literària:
– finir a conseqüència de l’atropellament d’una bicicleta en temps de cotxes i velocitat electrònica és noucentista!
– saber de la seva mort per les piulades de dos toies dels mitjans tres hores abans dels fets, mostra fins on som capaços d’arribar per a construir martirologis nacionals.
Benvolguda Muriel, no ens coneixem pas, som fills de paradigmes paral·lels i les nostres vides no s’han creuat mai. Però, des de la modestia dels anònims, valorem qui, com Santa Eulàlia, lluita pels seus ideals.I tu ho feres, fins aquell fatídic 30 de gener en què un ciclista es va creuar en el teu camí.
Poètica romàntica per un camí que compartim: el de les llibertats i la bona lletra.
Descansa en pau i que l’avi Maragall et reciti allò de
A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t’he delit!
Ets la pau que s’anuncia
entre el sol, núvols i vents…
No ets encara el millor temps
però en tens tota l’alegria.
Lluís de Taradell