El Cau de l'Ós Bru de Taradell

A tres quarts de set sona el despertador i baixo a buidar la nevera dels convidats. A casa ni hi tinc teca i, per anar a fer el poblat, més val fer-ho ben alimentat.

Poc abans de les 8, ja som a Can Costa baixen caixes de roba i atuells diversos pels tallers d’una nova activitat en la vida d’en Toca-sons. Mentres ajudem a carregar als de la Brigada, fem broma i parlem dels temps en què les dones anàvem en mantellina i els homes i canalla remugàven camí de missa.

Després, cap a les 9 ja som a Pujoló, distribuïnt taules i cadires i
netejant el tros on encabirem el primer poblat. Muntem el bar i la
botigueta de samarretes i anem a buscar una màquina de cosir en un
cotxe on només hi queben les potes.

Poc abans de les 11, hora d’obrir, comença a venir gent i les
cosidores ja ensenyen a fer faixes i barretines, faldilles i davantals.
Quan ens n’adonem, el poblat és un bullidor de quitxalla cosint i
tirant en arc i bebent a galet, i…

El matí passa tant ràpid quan les coses funcionen i s’està a la
fresca dels quatre pins del Pujoló que, quan ens n’adonem, la tarda
se’ns a tirat a sobre i la gana ens fa córrer i donar pressa a qui
confegeix les darreres faldilles. No és bó deixar les cosidores fent
feina, mentres els altres dinem.

A taula, la gana tanca les boques i les obres per traginyolejar ara
d’un porro de vi, d’una llauna de cervesa o d’una aigua de litre i mig.
Pollastre amb patates gustoses i i el fruit de les visites dels
bandolers per la contrada, són les menges d’un dinar de col·laboradors
d’aquesta primera diada.

A la tarda, hi sumem un rocodrom i una tirolina i els trabucs sonen
més a prop. Al matí, els Tonis han vingut amb cinc carruatges, però els
cavalls s’han ben fos. A la tarda, doncs, els carros deixen lloc a les
tirolines i el passeig pel poble esdevé vertiginosa baixada prop del
Pujoló.

Cap a les 6, el poblat és un bullidor de gent. Del forn Sant
Sebastià porten 5 pans de 4 quilos i peces de xocolata per berenar.
Dels 5 pans mengen 600 persones i n’hi ha que no aprofiten per berenar.

L’èxit de la jornada ens fa respirar i ens afina les neurones per mirar-la de millorar.

Després,
cap a les 8 torna la brigada i es troba les taules desparades i tot
apunt per carregar. Un porró de cava corre de boca en boca. Bé, s’ha de
celebrar.

Al vespre, a casa, sopo en família i faig café i cigar per tornar a enxufar-me a la feina.

I
és que, a les 11, a la plaça de les Eres, servim de conillets d’índies
en l’assaig general de la caminada teatralitzada que aquesta nit es
farà a Taradell.

Conclusió: Val molt la pena!

La història que s’hi explica, els quadres escènics, els llocs on es
fa, la munió d’actors que hi participen, … són ben professionals.

Sovint es parla de professionals i aficionats, però cal tenir-hi
afició. I els Canya que no és Conya i els seus col·laboradors
demostren, en aquest assaig, que la professionalitat de l’aficionat
existeix i que sorprèn la bona escola del actor’s studio català.

Si teniu alguna estona, perdeu avui hores de son. Passeu per Taradell cap a les 11 i conegueu d’aprop en Toca-sons.