El Cau de l'Ós Bru de Taradell

L’AVE deixa l’estació de Còrdoba i jo m’aixeco del seient i, com un superheroi d’estar per casa, em tanco al lavabo i em trec la roba. I dic com un un superheroi d’estar per casa, perquè voldria evitar interpretacions errònies. Em trec la roba, per a posar-me samarreta i malles d’esport. L’indumentària que m’ha de permetre córrer una de les curses més animades i curioses del panorama atlètic peninsular.

Engalanat amb la roba d’atleta, faig el darrer tram del trajecte ferroviari, tot fent estiraments a la plataforma del tren. Són pels vols d’un quart de deu de la nit i a les deu comença una de les curses més curioses del calendari atlètic peninsular: La XXII Carrera Nocturna del Guadalquivir, una cursa que es desenvolupa íntegrament de nit i que volta pels carrers que més aprop están del tram urbà del senyorial riu andalús.

Surto del tren, corrent a pas suau. A fora, m’espera la xicota i, amb ella, ens n’anem a buscar un atleta local. Feta la recollida, el cotxe s’apropa a l’Estadi Olímpic.

A mesura que ens apropem a La Cartuja, el passerell novell es va trobant en un ambient increíble. Cotxes aparcats a tot el voltant de l’Olimpic de Sevilla. Gent, alguns disfressats, corrent o caminant cap a la sortida. Una gernació s’agombola i s’anima i aplaudeix mentre esperen per bellugar els peus i començar, primer, a caminar i, poc després, a córre.

La Nocturna és espectacular. I l’ambient, si més no en el nostre nivell atlètic, és sensacional: poques empentes i molta guasa per uns carrers farcits de gent que no para d’animar als més de 17000 atletes que participen en aquesta prova. El pas per Triana, novetat d’aquesta edició, és el més animat de tots. Ja es porten sis quilòmetres i s’agraeix l’escalf del públic molt més que a la sortida, però menys que en una arribada olímpica que et dóna aire quan la respiració ja falla.

L’arribada és pels túnnels d’accés a l’estadi i, sortint per la rampa al tartan, un se sent realment un gegant. Volta pels carrils d’atletisme de l’estadi i la meta ben senyalitzada per anar acabant. Després de la meta, alguns agafen aigua, però la cursa, té un nom popular prou escaient. Si més, no, què millor que una bona Cruzcampo per refer el cos després de córrer entre tanta gent?