El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Portem ja una setmaneta de vacances rotenques, una setmana allunyats del brogit barceloní i llurs familiars rutines, una setmana de llevant.

El llevant a les costes de Càdis és la mescla perfecte entre la força de la tramuntana i la sequedat del ponent català. El motiu és ben lògic, acarats a l’oceà, el llevant ve de terra.

​
L’arena de la platja s’aixeca i les ones prenen alçada, una alçada que fa les delícies dels kaisurfistes aquí, a Rota; però que passat Cadís, és atracció de surferos d’arreu.
Quan bufa llevant, la platja és territori salvatge, és record de natura en estat pur. Anar-hi amb la mainada demana d’atenció i protecció. Mil agulles colpegen el cos, mil ones per saltar a peu de platja.

Diuen els locals que això no és normal, que tants dies de llevant seguits no els havien tingut mai. Coses de la memòria suposo, ja que el llevant gadità és comú, o si més no a mi m’ho sembla, i no és tant dolent com diuen. La platja és vedada? Doncs anem de parcs infantils o de visita als carrers del centre. I és wue Rota té varietat i, en la varietat rau el gust.

I és que, tal com em van dir fa un temps:

Pa gustos, los colores