Un any són 12 mesos, 52 setmanes, 365 dies: Moltes felicitats, baldufona
Deixa un comentariTal dia com avui, però d’un any enrere, començàvem a comptar els dies primer, les setmanes poc després, els mesos un xic més tard i avui, justament avui, comencem a comptar en anys novament.
I és que avui fa un any que, cap a quarts d’onze del matí, sorties del ventre de ta mare després de nou mesos d’esperança, il·lusió i neguit i d’una tarda i una nit que la memòria comença a afaiçonar com la millor de les nostres vides.
Encara recordo la trucada de ta mare cap a la una del migdia dient-me que anàvem a l’hospital, però que no seria res.
Encara recordo com aquell res era una petita pèrdua, suficient com per restar en una sala d’hospital públic amb dutxa d’hidromassatge, pantalla de plasma i totes les comoditats d’una suite d’hotel de luju.
Recordo que, per TV3, vam gaudir d’un Quarts de Nou i un Valor Afegit, mentre tu et resisties a acabar el camí iniciat.
Recordo les infermeres del torn de nit i dels esgarips d’un part natural en una habitació propera.
A fora, les àvies batallaven contra la seva edat, mig endormiscades en unes butaques i jo, missatger patern, anava entrant i sortint per donar noves de la teva arribada.
Hem passat 365 dies, 52 setmanes, 12 mesos, 1 any sencer.
Un any d’aprenentatges, de riquesa, de vida i d’instint animal.
Un any que ens ha permès copsar que lluny que som dels batecs naturals.
Un any encotillats en horaris artificials d’un món que ha girat l’esquena a la humanitat.
I això que nosaltres som privilegiats en un entorn quimèric que ha perdut bous, esquelles i tot plegat.
Jo, adult madurat i conco confés, mai hagués pensat que allò que cercava en les passejades per cims i fondalades o en les pinyes dels castells humans, ho trobaria en la mirada novella d’una baldufona que m’estimo de tot cor.
Ara que fas un any.
Ara que comences a allunyar-te del ventre de ta mare i llurs recursos naturals.
Ara que tens llit propi d’horitzons balders per remoure’t a consciència.
Ara, just ara, se’m mostra tot el viscut en un instant i els ulls se m’entelen en pensar el gaudi que el pare novell pot viure si exerceix de pare i pateix i s’alegra, i els sentiments pugen i baixen i mostren que la vida és això, que la Vida ets Tu.
Per molts anys, baldufona!
Moltes Felicitats petitona !!!!