Tempus fugit – Verba volant – Scripta manent
Deixa un comentariCom deus haver vist en aquest diari, tinc un munt de dèries i cabòries dins del meu cap. Dèries i cabòries que guien les meves passes i em permeten gaudir d’activitats que, d’altra manera, em passarien de llarg. Una d’aquestes dèries és la de conéixer el passat, saber qui m’ha precedit damunt d’aquesta roca en la que vivim i cercar d’on venim. En això, però, tinc una cosina que em porta avantatge i només la meva arribada a Taradell m’ha permès compartit tardes d’arxiu i carretera. Ara com ara, som en temps de la Guerra del Francès. Vols saber quina relació vam tenir amb la citada Guerra?
Era la meva primera tarda a l’Arxiu Episcopal de Vic. Recordo que havíem quedat allà amb la Carme per anar a garbellar els fons parroquials de la zona on ella tenia acotada la història dels Mauri. La veritat és que havia enfilat una colla d’anelles de la nostra família i tenia informació suficient com per escriure la història d’una família de la masoveria catalana en els darrers dos segles d’història -i no hi compto l’actual, eh?-.
Aquella tarda en sortir de la feina només pensava en com podia tenir una casa decenta amb el mínim esforç i, mentre l’esperava a les portes de la Catedral, fullejava un llibre de tasques domèstiques per emancipats que havien recomanat per la ràdio. Diners llençats, tot obvietats.
L’Arxiu Episcopal ocupa el sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral i que, entre d’altres anècdotes de la comarca, si conta que era la seu del principal capitost cadell de la comarca. Essent l’edifici del davant la residència d’en Carles de Vilademany, senyor de Taradell i cap dels nyerros de la comarca. Ja us podeu imaginar com anaven les dagues i els pedrenyals en aquell tros de carrer quan si posaven, no?
Bé, deixem-nos de bandositats, que arriba ma cosina i dins de l’Arxiu cal fer silenci. Sssssssh!
Pobre Llogari, que vell que devia estar ja quan el va anar a veure el mossèn de Sant Feliuet de Terrassola amb la història d’aquell sometent. Te’n recordes Llogari del Sometent aquell que vam cridar per protegir-nos del francès? Te’n recordes, Llogari? Vau dir que em tornaríeu els 12 duros, però encara no ho ha fet ningú. És molt gros això, eh? Que mantenir la parròquia no és tan fàcil i ara els necessitem aquests diners. En Pinosa i En Bojons ja hi estan d’acord i diuen que signaran i només quedes tu dels d’aquell any. Te’n recordes? Era l’any 1809.
En Llogari se’l mira de gairell i torna a fixar la mirada als camps. En Josep ja arriba pel camí. De ben segur que ell podrà signar per mi.
I és així com el dia 15 de maig de 1831, en Josep Pinosa, en Josep Bujons i en Josep Mauri, en nom de son pare, signen el següent document:
"Joseph Pinosa y Joseph Bojons vecinos, y unicos propietarios de la parroquia de St. Felio de Terrasola corregimiento de Manresa, Llogario Mauri tambien vecino de la misma, y unico colono subsistente en ella, de los que hi existian en el anyo mil ochocientos nueve y Dna. Maria de Rocafort i Ciuró viuda como administradora de los bienes de la Propiedad de Rocafort de la referida parroquia.
Declaramos y certificamos; que durante la guerra de independencia, y en el anyo arriba citado mil ochocientos nueve, hubiendo tenido que despachar el comun de esta parroquia un Sometèn, con mucha prontitud, contra los Franceses y no teniendo en aquel entonces recogido todavia el competente dinero para socorrer al susodicho Someten, se vio aquel precisado, para ello, a echar mano de doce duros, que por interina providencia se extrayeron de la Obra de esta parroquial Iglesia, en calidad de prestados, y con promesa de volverlos a la misma luego de haberse cobrado de este Vecindario, procediendo su correspondiente reparto: y no crehiendo se haya efectuado aun (ha pesar de las repetidas reclamacuiones del Cura Parroco actual y de sus antecesores) el insinuado resarcimiento o devolucion de los referidos doce duros a dicha Obra, firmamos a instancia del espresado Cura parroco la presente para que conste a donde convenga para lograr el insinuado cobro, por conceptuarlo muy justo.
San Felio de Terrasola, 15 de mayo de 1831
Joseph Pinosa Propietari
Joseph Bojons Propietari
Por Llogari Mauri firma de su voluntat son fill Joseph Mauri"
I el mossèn se’l guarda com a prova d’un deute dels veïns amb la Parròquia que els acull i 174 anys després l’amable arxiver de Vic ens en fa una còpia per certificar l’enllaç d’una nova anella en l’enfilall de tradició que aquesta tarda sí i aquell dissabte també anem fent amb la Carme. Un camí de perles tradicionals i sentiments sobre paper.
Com diuen els arxivers vigatans: "Tempus fugit – Verba volant – Scripta manent"