Temps de fanga!
Deixa un comentariPlanto l?eina a terra, l?endinso a cops de peu i fent balancí. Tant sols en veig el mànec quan faig palanca i arranco uns pams de terra per girar-la del tot. La de sota puja a sobre i la de sobre baixa a sota.
Torno a plantar l?eina a terra, torno a endinsar-la a cops de peu i fent balancí. Torno a veure tant sols el mànec. Torno a fer palanca i torno a capgirar la terra. La terra de sobre a baix, la de sota al damunt.
Pacientment i sense presses, vaig fent un gimnàs gratuït que és tant antic com les verdures i hortalisses que surten d?aquests quatre pams de tros que mano amb suavitat i bonhomia.
Des que l?home va aprendre a conrear la terra, que la palpa, la petja i la gira per treure?n fruit saborós.
La lògica del camp s?imposa i la suor regalima cos avall, mentre es preparar la terra per la propera primavera. Fangada i aplanada passarà els rigors de l?hivern. Capa benigna de glaç que ajuda a conservar tota la sabor del país.
Malauradament, s?ha perdut aquest saborós sabor. El ciment ha colgat la terra i, fins i tot, l?espai de les arrels és ocupat per bèsties de ferro. Les presses han tret la paciència i l?art de fangar ja no es practica com hauria. I quina falta que fa!
¿On és la fanga per perbocar les coses i fer-les riques i productives? On és? Colgats de ciment i fòtils inútils, ens deixem prendre el número incapaços de reconèixer que falta plantar l?eina a terra, endinsar-la a cops de peu i fent balancí. Fer palanca i arrancar uns pams de terra per girar-la del tot. La de sota puja a sobre i la de sobre baixa a sota. I així, obrir els camps i no deixar endurir la crosta, la maleïda crosta que ens oprimeix sense adonar-nos-en.