El Cau de l'Ós Bru de Taradell

La tardor és l’estació de l’any més productiva.

Si la primavera és pornogràfica i obscena i l’estiu, de xafogosa maduració, la tardor, de colors ocres, taronges i vermells, és un esclat d’aliments salvatges que s’ofereixen al bestiar que es prepara pel dur hivern.

Les estacions se succeeixen eternament com a resultat d’una coincidència mística i arcaica com és aquest roc incandescent que gira a la distància justa del foc que l’il•lumina.

Castanyes, nous, pinyons, bolets de tota mena, i altres agraïts aliments, espigolen prats i boscos de torrats i color vermell.

D’igual manera, els castells solen néixer per primavera, madurar durant l’estiu i esclatar amb força a la tardor. I enguany, la colla que porto al cor, està vivint la seva millor temporada i, per tant, la millor tardor.

Ahir diumenge, a Sarrià, van tornar a fer de les seves, tot fent la millor actuació dels més de 40 anys d’història de la colla capitalina.

Jo, la vida et porta on et porta i la tecnologia t’ajuda a no perdre el fil, segueixo la cosa per Twitter. I és per aquest mitjà que tinc noves de l’entrada a plaça, del 5 de 8 fet amb solvència, d’un 3 de 9 folrat que, fins i tot pels més puristes, referma els galons de colla de nou,. Un 4 de 8 amb agulla que llegeixo un pèl ober i amb defensa pilanera i un pilar de 6 que, a més a més de ser la cirereta del pastís, certifica que, anecdotari de colla, la millor actuació a Barcelona ha reproduit els vespres de Màrtirs Street.

Tardor vermella sense castanyes i amb bona feina, amb bona feina que promet un mes de castells històrics per a la colla del cap i casal.