El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Sóc un cagadubtes

Deixa un comentari

Sí, sí. Ho sóc. Es miri per on es miri, aquest estiu he descobert que sóc un cagadubtes. I ho sóc després d’haver xalat pels històrics camins de Kobarid, d’haver flipat amb el bany glaçat a les cristallines aigues del So?a, d’haver-me maravellat com un nen menut dins la Postojnska Jama i el Predjamski Grad del Baró Lugher o d’haver-me farcit del millor kava v mleko i de les més fresques pivo to?enos del món. Ai, i que dir de Dolenjska Toplice i la simpàtica iaiona que ens cuidava l’apartamentet rural a les vores d’un dels banys termals més antics d’Europa? O del Youth Hostal de Korte i els restaurants i les aigües blaves de l’Adriàtic de l’Istria eslovena? O no, potser aquelles tapes i aquella mistela a les arcades de Ljubljana, la capital d’aquest jove Estat europeu?

 

Buff! Sóc un cagadubtes. Ho sóc perquè no sóc capaç d’escollir el millor lloc, la millor experiència d’aquest agost… Potser el dolç despertar de Korte…, o el plat de peix i marisc de Piran? Potser la canya ben servida de la cerveseria de Rota o la nit de lluna plena i el mar guspirejant amb la millor de les companyies? Potser l’èxit del Toca-sons més participatiu o les postes de sol a les costes gaditanes? Una passejada per Verona o un bany a Conil? Els gambones dels guaíras o un bon merlot eslovè? La posta de sol a Ondarribia o els mars de boira del Bearn?

L’agost s’acaba. Només queda una experiència dalt de tot, a Tavascan, i el seu voltant; i una altra més avall, sota la mar mediterrània. Després, tornarà la feina, tornarà i jo seguiré sense poder decidir quina ha estat la millor experiència d’un estiu mogut i ben acompanyat, d’un estiu mai somniat, d’un estiu difícil d’oblidar.

L’agost s’acaba i el meu món s’afiança: com Taradell, Calafell, el Poblenou o Gràcia, casa meva és a Triana, Rota, Pinzón o Conil.

Potser Sanlucar n’és l’experiència? Potser la manzanilla o el moscatell? Merlot o ratafia? Una de la CCM o una bona Cruzcampo de tirador?

Caldrà seguir rondant, seguir guanyant experiències, seguir sent un cagadubtes, incapaç d’escollir què és el millor, perquè potser el millor és tot plegat, i la tria és tan inútil com la majoria de tonteries que ens frenen en aquesta vida i no ens deixen caminar.

Aquesta entrada s'ha publicat en 08. On tour el 26 d'agost de 2010 per Lluís Mauri Sellés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.