El Cau de l'Ós Bru de Taradell

M’heu enderrocat per dintre
i no sóc pas un castell,
que es pot tornar a aixecar.

M’heu romput en mil bocins
i el món, des d’avui,
és una distopia
dificil de viure per a mi.

Necessitàveu un Ferrer i Guàrdia
i l’heu trobat en un company
que, per tenir idees i principis,
a Can Brians me l’heu tancat.

Segur que era a Can Vies!
Treballa en sector precaritzat!
Té idees! Té principis!
I emprèn joliu en el món social!

Casteller i viquipedista,
culé i pacifista,
infermer i català!

Ja no puc confiar en vosaltres,
que èreu els meus representants.
La ràbia i la desconfiança
em dominaran d’ara endavant.

Poc podré creure-us des d’ara.
Poc, de vosaltres, podré confiar.
Poc puc creure en la ‘justicia’
ni en les ‘forces de seguretat’.

Heu tocat un puntal d’una colla
a qui els màxims honors heu donat:
Creus de Sant Jordi!
Medalles de la Ciutat!

Amb ell, criminalitzeu una entitat
que enguany arriba als 45 anys!

Amb ell, renuncieu a ser,
com som nosaltres,
Patrimoni de la Humanitat.