SAX2007-WSFII: -Dia de l’Administració Local-
Deixa un comentariDins la programació de la trobada internacional SAX2007&WSFII, divendres va ser el dia destinat a anal·litzar si les Administracions Locals han de participar activament en la construcció de xarxa oberta o no, i dels avantatges que els pot suposar l’ús d’aquesta com a suport de les seves activitats. L’esdeveniment va aplegat un centenar llarg d’assistents, molts dels quals estan vinculats a ajuntaments d’arreu de Catalunya. Malauradament, jo no hi vaig poder ser per motius laborals, però sempre va bé tenir-hi espies d’excepció i que sàpiguen explicar-ho de la manera com ho fa l’autor del el nou diari de l’estació.
Si us fa mandra anar al bloc amic, podeu trobar-ne una transcripció tot seguit:
La sessió va ser inaugurada per Miquel Colomer, Alcalde de l’Ajuntmanent de Sant Bartomeu del Grau, que va presentar l’experiència del seu consistori pel que fa a l’ús de la xarxa oberta.
Acte seguit, Malcom Matson, fundador de la fundació OPLAN [1], en una ponència magistral, va fer un repàs de l’evolució històrica dels models de negoci de les telecomunicacions a molts dels països desenvolupats, entre ells Espanya i Anglaterra, i com la titularitat de les seves infraestructures ha anat variant al llarg del temps d’acord amb aquests models, per acabar concloent que el model d’explotació actual ni és un model socialment just ni porta a un ús òptim de la infraestructura existent, i va presentar el model que, segons ell, portaria a un ús més just i eficient, tant econòmicament com tecnològicament d’aquesta infraestructura. En aquest model, la creació d’una xarxa oberta de titularitat municipal, construïda i explotada, a nivell d’infraestructura, per concurs públic, deslligaria a les operadores proveïdores de serveis, entre ells el d’accés a Internet, de la necessitat de creació i manteniment de la infraestructura, permetent, per una banda, l’especialització per part de les empreses, i per tant, l’augment de l’eficiència de la seva producció. I per l’altra, garantint la igualtat d’oportunitats tant a nivell d’usuari, a través de la titularitat municipal de la infraestructura, com a nivell d’oportunitats de negoci, ja que aquest model trencaria amb la situació de monopoli de facto actual de les telecomunicacions.
En una ponència especialment pensada per a membres dels consistoris municipals, Lluís Dalmau, membre fundador de gufi.net [2], va presentar què és guifi.net, quins avantatges aporta el desplegament de guifi.net als municipis, com els ajuntaments poden utilitzar aquesta xarxa per millorar l’eficiència de les seves activitats i com aquesta xarxa permet implementar noves iniciatives. Aquesta ponència va generar força interès entre els representants dels diversos ajuntaments assistents a la jornada.
En una ponència molt didàctica, Richard Makinnon va presentar l’experiència de l’Austin Wireless City Project [3], del qual és fundador, com a exemple de cooperació entre les operadores de telecomunicacions i els usuaris dels serveis de telecomunicacions per a crear infraestructura oberta i va aprofundir en els punts que ell considera que han estat fonamentals per a l’èxit d’aquest projecte. Richard Makinnon va manifestar força escepticisme pel que fa al paper que pot jugar l’administració i les entitats reguladores en la construcció de la xarxa oberta.
A l’última ponència del matí es van presentat dues experiències de desplegament de xarxa oberta a nivell municipal i una a nivell supramunicipal. Carles Soriano, regidor de l’Ajuntament de Sant Feliu del Llobregat, va presentar el pla de desenvolupament tecnològic que el consistori de Sant Feliu del Llobregat ha dissenyat per aquest municipi. Un Pla on s’ha apostat decididament per a la construcció de xarxa oberta. Una aposta decidida i per a la que s’espera un ràpid creixement, tant pel que fa a nivell d’infraestructura com pel que fa a nombre d’usuaris.
Josep Paré, Regidor de l’Ajuntament de Centelles, va explicar el fracàs d’una experiència prèvia que van tenir amb el desplegament d’accés a la banda ampla amb una empresa que basava el seu model de negoci en la creació de xarxa privada, i la va comparar amb la resposta que els va donar l’adopció del model de xarxa oberta que va titllar d’impecable.
L’última intervenció va anat a càrrec de Josep Maria Freixanet, President del Consorci del Lluçanès. En Josep Maria va fer un resum molt breu del projecte de desplegament de xarxa oberta al Lluçanès. Un desplagament que va considerar com a totalment consolidat i del qual s’en va manifestar molt satisfet pel que fa als resultats obtinguts: tant pel nivell d’inclusió digital que ha comportat, com pels avantatges que comporta el fet de disposar d’una infraestructura d’aquest tipus per a la gestió intermunicipal.
A la tarda, en una taula rodona moderada per Leandre Navarro, professor de telecomunicacions de la Universitat Politècnica de Catalunya, Carles Salvador, Cap del Servei de Telecomunicacions de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la informació de la Generalitat de Catalunya; Miquel Colomer, Alcalde de l’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau; i Carles Lloveras, Cap de l’àrea jurídica del Consorci Localret, van discutir sobre el model de desplegament que ha adoptat la Generalitat de Catalunya per fer arribar l’accés a l’ampla de banda a tot el territori, el projecte Banda Ampla Rural [4]. En un to molt cordial i distès, els participants van mostrar posicions radicalment oposades pel que fa a la forma d’entendre com cal fer arribar la tecnologia a tota la ciutadania i quin paper han de jugar les administracions locals. Mentre des de la Generalitat s’aposta per un model de desplegament vertical i basat en el sistema de concessió de creació i gestió d’infraestructura, el representant municipal va explicar que ha tingut la sort de poder comparar en el seu municipi els resultats del model triat per la Generalitat (Sant Bartomeu del Grau va ser un dels municipis on es van fer les proves pilot per a l’acceptació de l’oferta de Flaix10) i el model de xarxa ciutadana (que és el que tenen ara), va afirmat categòricament que mai tornaria al primer i va fer una crida als ajuntaments a adoptar el segon. El representant de Localret si bé va manifestar que està totalment a favor de la xarxa ciutadana, també va dir que pensa que val més que aquesta es vagi desplegant sense fer massa soroll legal, i va recomanar als Consistoris que potenciïn la xarxa oberta que ho facin amb la corresponent notificació a la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones (CMT). El debat va ser molt ben acollit entre el públic, que va manifestar, en general, un desencís pels resultats pràctics que s’estan obtenint del model de la Generalitat.
La clausura oficial de l’acte va anar a càrrec de Miquel Colomer, Alcalde de Sant Bartomeu del Grau, que va tenir unes paraules d’agraïment per la tasca feta per Laura Megías, responsable durant quatre anys del Telecentre de Sant Bartomeu del Grau, càrrec que ha deixat recentment. Les fortes ovacions del públic van posar de manifest el bon acolliment que ha tingut la jornada en particular i l’edició d’enguany del SAX&WSFII en general.
La taula rodona va generar tant debat que després de dues hores d’haver finalitzat oficialment la jornada davant del Telecentre encara hi havia força gent discutint acaloradament sobre tots els temes que havien anat sorgint en aquest acte.
[3] http://austinwirelesscity.org/
[4] http://www.gencat.net/societatdelainformacio/telecomunicacions2.htm