El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Piulada estratègica:

Llevar-me ben d’hora, ben d’hora i sense retrets. Anar més ràpid per estar-hi menys estona i, així, mullar-me i cansar-me menys. #oletu

I la veritat és que no les tinc totes. Un rau-rau d’inconsciència em rossega per dintre i el darrer entrenament llarg encara el va alimentar més, perquè no em vaig sentir prou a to.

Cal dir que serà la primera vegada que faig un recorregut llarg amb la intenció de corre. Si, és cert que fa uns tres anys vaig esmerçar quinze horetes en fer la Matagalls – Montserrat, però aquell dia no vaig córrer, tan sols vaig treure el màxim de caminar amb bastons, això si amb una tècnica molt fineta i precisa apresa en la travessa del Pirineu que, any rere any, m’ha ocupat una setmaneta del mes d’agost.

Sé que el cap és apunt, que la roba està preparada, que he planificat un recorregut que em conec força, però… desconec la resposta del cos. Hauré de dosificar esforços, de fer allò que diuen els savis de començar a pas de burro per acabar trotant com un cavall o, en altres paraules, començar com un avi per acabar com un jovincell. Fàcil de dir, però difícil de fer quan la sang et bull a les venes i tens ganes de provar-te d’allò més.

Les previsions són d’arribar a La Riba entre les vuit i quarts de nou del matí, ser a Vilanova –escales incloses- a quarts de deu; i passar per Sant Julià sobre les dotze del migdia, per acabar arribant a Taradell entre la una i les dues de la tarda. Fàcil de dir, però difícil de preveure. De fet, aquestes previsions les he fetes a partir de l’experiència d’un any on, després de col·laborar amb la organització, vaig aprofitar el cap de setmana següent per sortir a quarts de vuit de Taradell i arribar a Tavertet cap a quarts d’una del migdia. És la única vegada que m’he llançat a corre. Era molt més jove (uns tres anys si la memòria no em falla) i estava molt més entrenat.

I la meteorologia? Doncs sembla que la pluja, pluja es quedarà darrere el Matagalls i que nosaltres tindrem solet, núvols i aigua. És a dir, allò que se’n diu: temps de tardor. Això sí, l’experiència em diu que, a Rupit, farà un fred eixerit i forá malparir!

Doncs això, que torno a deixar lliure el mico boig. Aquest cop però ben a prop de casa, ben a prop del cor que em fa bategar com un nàufrag lletraferit i afortunat.