El Cau de l'Ós Bru de Taradell

El reflex del nounat sol omple el buit deixat per un cabell que ha reculat abans d’hora.

Un parell de remenudes orelles, sostenen unes estilitzades patilles, que aguanten  unes lents netes com una patena.

La clarividència dels vidres obra via franca a uns ulls menuts, però
segurs, ferms, directes, expeditius. Ulls d’amo i senyor de la realitat que l’envolta.

Les pestanyes – potser tímides, potser no-, juguen a fet i l’amagada amb qui les intenta contemplar. I, si ara s’oculten rere la muntura, ara suren, desmenjades i llagoteres, per damunt del titànic carbó.

Un pont fi, gairebé translúcid, tanca el quadre de la presbícia d’un xicot massa jove, potser, per tenir la vista tant cansada.

I sota el pont, com un rodamón, s’amaga un nas xato i de narius potents. Forats cridats a xuclar aire amb la força d’un tauró. La mateixa bèstia que es deixa veure en una boca de llavis inexistents i ullals punxeguts i ardents. Afaitat perfecte i barbeta altiva completen la fesomia d’una maquinària perfecte: el cervell d’un matemàtic dels temps presents.

Camisa blanca i corbata clàssica, senyorívola, elegant, simètricament apartada de les dues solapes d’una jaqueta de fil gris que, com ha de ser!, fa conjunt amb uns pantalons del mateix teixit i color. L’home sap vestir, i ho fa amb classe.

La classe de l’uniforme de feina que el porta a ciutat un matí d’entre setmana. Una feina de sabata negra i enllustrada. Una sabata que, per impuls del peu, es belluga un xic, en companyia d’una cama i d’una mà que, sortint d’una butxaca, treu una agenda digital.

Amb la velocitat dels iniciats en els misteris del futur present, però no distribuït equitativament, el nostre cavaller, punteja i ordena, ordena i prepara la quotidiana batalla de qui se sap soldat del seu déu veritable.

Preparat per econòmiques esbatussades, s’aixeca del seu seient i, encarat ja a la porta, espera, calculador, el moment.

El moment de caure en les entranyes, de l’arena més urbana, i sortir a la palestra per batre’s en duels mortals, contra els incauts rivals que ensenyin el seu diner.