El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

REMEMBER WHEN: Ara farà deu anys

Deixa un comentari

Surto del Centre Excursionista amb les mans brutes del carbonet que courà les botifarres del dinar a Sant Julià de Vilatorta. La Rupit – Taradell sembla que està controlada i ben controlada. Hi ha gent que se l’ha fet seva, que la cuida, que la mima, que la fa possible. Enguany se superaran els vuit-cents participants, si no s’estronquen les inscripcions. El temps previst promet una jornada de vistes espectaculars! Quina enveja que hem fan aquells que veuran sortir el sol penjats als cingles de Tavertet!

Però enguany li faig el salt.
És tant difícil mantenir dos amors que et citen en una mateixa data! I
és que l’altra amor, el dels castells, m’ensenya la poteta de les
vigílies de l’any en què la colla farà 40 anys! I així com l’any passat
vaig deixar-los per passar el dia en un dels controls de la travessa
osonenca, enguany ho faig a l’inrevés i seran els osonencs els que
hauran d’estar sense mi durant bona part del dia. Això sí, si tot va
bé, aniré a recollir anècdotes i donar un cop de mà per la tarda. Que
així se’m passarà potser l’enyorança d’aquest amor deixat a la bona de
Déu.

Però la Diada dels Minyons és la darrera cita de la temporada vermella.
Tot just fa una setmana que vam carregar per primera vegada un
d’aquests castells que fan il·lusió i, per postres, a la plaça malva
vam assolir uns galons de nou que, exceptuant, si no m’equivoco una
temporada –que l’edat no perdona en això de la memòria-, hem anat
mantenint any rere any.

No sé com anirà enguany, però les previsions de fred per diumenge em
recorden l’aigua-neu d’aquell dia de l’any 98. Un dia en que els
Minyons feien el 3 de 10 amb folre i manilles, també. El record de la
pressió rebuda en la base d’aquestes dues construccions em retornen
l’aroma dels bons castells i el gust d’una diada completa.

Com serà la jornada d’enguany? Quina és l’actitud que hem de prendre a plaça?

Personalment crec que hi hem d’anar amb la tranquil·litat de saber que
aquesta temporada ja hem fet història. Hem fet història al portar dos
nous castells al calaix de la memòria vermella: el pilar de sis
descarregat a Molins de Rei i el quatre de vuit amb agulla carregat al
Clot. El quatre de nou ja l’hem fet altres vegades. No és un castell
nou. És repetir quelcom que ja vam fer. Hi hem d’anar amb aquesta
tranquil·litat i amb les ganes de gaudir fent la feina que s’ha
treballat, alguns més i altres –com jo mateix- amb menys intensitat i
regularitat-, en els assajos d’aquesta temporada.

Somio amb repetir aquell quatre de nou de fa deu anys, seria tant bonic
l’homenatge a aquella fita històrica, però gaudiré només del fet de
trobar-me a la plaça Vella, la de l’esglèsia, el lloc on vam actuar
aquella vegada, i encara més en trobar-me al Raval de Montserrat, la
plaça tradicional dels finals de temporada de la nostra colla.

Si tot va bé, hi arribaré un xic d’hora. Ho faré per a poder veure la
plaça buida, tancar els ulls i sentir la pressió dels peus de les
crosses a les espatlles. No la pressió d’avui, sinó la de fa deu anys!
I és que, enguany, a Terrassa el plaer més gran serà ser-hi i intentar
allò que aquells que han esmerçat hores i il·lusions vulguin portar a
plaça. Enguany, només hi ha paraules d’agraïment per aquells que, amb
la seva dedicació, el seu esforç i la seva fé, ens han obert el
brollador dels pilars en camisa vermella. Quina sort saber-se en mans
de gent que no s’atura per assolir els seus somnis!

Diumenge, a plaça, toca somriure als llavis i, com ve diu la llegenda
castellera, força, equilibri, valor, seny i, sobre tot allò que les
cròniques diuen que és ben nostre… la germanor!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.