El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Ja fa un bon grapat de dies que tenia pendent la lectura d’aquest llibre editat sobre textos d’en Joan Amades que foren escrits als anys 40 del segle passat.

I és que, el Quixot dels ignorants, és una peça de fina etnografia contemporània que diu més del nostre present que no pas del passat que tracta.

Endintsant-se en el que avui anomanem merxandatge, l’obra ens carda un clatellot d’upa que ens fa reconèixer com a veritables ignorants, ja que, el Quixot dels ignorants, parla molt poc del Quixot i molt de les societats de la ignorància que, mandroses per la lectura, perceben la realitat, únicament i exclusivament, a través de la imatge i els guarniments.

El gran vencedor de tot plegat són les arts gràfiques i el disseny, disciplines on podem incloure la televisió i el cinema, entre d’altres nascudes després d’aquell tombant de segle on el Cavaller de la Triste Figura i en Sanxo Panxo – com en deia la quitxalla – aconseguiren fama i fortuna.

La coincidència de la lectura d’aquest llibre amb els preparatius de la Diada del 2013 ha estat molt il?lustrativa de l’argument suara emprat: la proliferació de merxandatge de la Via catalana, fins i tot en els grans basars xinesos, ha estat novament l’esca que ha popularitzat la idea subgjacent a uns actes de sobirania que, si han acabat essent populars, ha estat més pel merxandatge que pels raonaments que els motiven.

I que ningú s’ho prengui com una crítica a la causa, o al procés, o a la profussió de l’esmentat merxandatge. Res més lluny de les intencions d’un apunt que, partint d’un llibre de vell, mostra com la popularització no arriba per la fidelitat a la causa o les idees, sinó per la manera com es comuniquen i arriben al comú dels ignorants que, més enllà del possible insult, és la més pura descripció d’aquell que desconeix quelcom, en aquest cas, la simbologia de l’independentisme i, qui sap si, el mateix significat i usos de la sobirania com a concepte jurídic i de l’Estat com a instrument de gestió de le diferències de qualsevol veïnat.

Més enllà d’això, només recriminar la manca de lectures i l’excès visual, la manca d’educació i cultura que se supleix amb informació supèrflua i manefla. I ès que, com diu una samarreta d’un company de feina:

– FACE
+ BOOK