El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Mentre ordenem i assentem les idees per a seguir enraonant amb l’Enric Faura sobre l’alquímia de les excursions, faig una aturada en el camí per incidir en una qüestió que, crec, pot resultar curiosa.

L’esca la trobo al punt de trobada dels pioners. Un web íntegrament dedicat a les expedicions extremes, ja sigui als cims més alts del planeta, al Pol Nord, a fer un tomb per l’espai o ha voltar els oceans amb closques de nou. Entre les informacions aparentment forassenyades d’aquest aplec de titans, trobo un “kit per sobreviure a l’Everest” i, entre els seus estris de supervivència, una pàgina dedicada a l’edat per aventurar-se en el somni d’abastar el Sagarmatha nepalès.

M’he permès la lleugeresa de traduir aquesta pàgina al català i servir-la tot seguit al curiós visitant del Cau. Diu així:

“Hi ha moltes opinions sobre l’edat: Que si no es pot fer això, que si no es pot fer allò. Que als 16 s’és massa jove; als 60, massa vell, i entre una edat i l’altre cal viure com un adult. Però, si això és així, quan ÉS el moment de l’aventura? Tal i com ho veiem nosaltres, qualsevol edat és bona! El moment és ara i sempre! La recerca mèdica ens diu que el punt màxim de nivell físic en els homes es troba entre els 27 i els 29 anys, aproximadament, mentres, per la dona, aquest punt màxim de nivell físic no arriba fins als 34 ó 35 anys. Però això és així, si no es fa res per evitar-ho. Perquè la mateixa recerca també demostra que la gent que té cura del seu cos amb un estil de vida propi que inclogui una nutrició i un entrenament adequats, manté el màxim nivell físic durant tota la seva vida! Nosaltres vam començar a escalar als 32 anys i vam fer cim a l’Everest amb 40. Hem entrenat karate amb homes de 50 anys durs com ossos. Hem estat superats a les muntanyes per escaladors de més de 60 anys d’edat. Hem creuat l’oceà atlàntic en un vaixell de vela petit, per trobar-nos una dona de més de 70 anys que ha fet el mateix amb el seu propi vaixell. Si penses que ets massa vell als 35 – pensa-t’ho una altra vegada. Mai és tard, per aconseguir qualsevol cosa que es vulgui – mentre es treballi una mica per a fer-ho possible. Naturalment, que hom es pot morir als 50 anys. Però aleshores hauràs viscut el millor de la teva vida, just al acabar-la. I l’hauràs omplert com s’hi n’haguessis viscut 100! Per tant, no importa l’edat – si el teu somni és pujar a l’Everest, el temps de fer-ho és ara. Recorda que l’escalador més vell en fer cim que coneixem ho va aconseguir amb 62 anys. Semblava que en tingues 40 i actuava com un de 40! No hi ha excuses possibles. Fes-ho.”

Algú s’atreveix a donar la seva opinió sobre aquest enfocament de l’aventura i la natura humana?