Quanta merda! Sort n’hi ha de qui ens facilita l’evacuació!
Deixa un comentari
“En els temps que corren, qui perd el mòbil per la identitat” (extret d’un correu d’una regidora municipal i millor persona)
Quanta merda:
– La crisi financera dels rics, que ho són perquè devien més que no pas tenien, i psicològica dels pobres que, sense tenir res, es creuen que hi perden molt.
– La bèstia que, necessitada de camp per correr, es veu encalçada en una capseta farcida de paranys com són les muntanyes i els boscos farcits de carreteres, línies d’alta tensió i d’altres fòtils creats a llaor del depredador dominant.
– Els fariseus de la crosta que s’alcen a matadagolla contra el President del Parlament de Catalunya pels extres que posa al seu cotxe, sense atendre al fet que la veritable vergonya és que tingui cotxe oficial -com tots els càrrecs públics i el seu alt funcionariat- i no arrangin els transports públics -i els utilitzin com diuen que fan en d’altres països- per a poder treballar ells i els altres, els que no hem estat passats pel sedàs de les urnes liberals i representatives, però que els veiem lluny, molt lluny de les nostres realitats quotidianes.
– Alcaldes, regidors i càrrecs de confiança que, des del seu seu setial, desvien fons públics vers les associacions que més els agraden o contracten a parents i amics a la menuda, però amb regularitat, des de la impunitat que dóna la dialèctica en un plenari o la intimitat d’una comissió de govern amb secretariat creatiu.
– El canvi climàtic, que fa que nevi pels volts de Tots Sants i això, paraula de diari, sigui noticia.
– La fam de molts, mentre es llença menjar i es controlen les fronteres per tot, menys pels diners.
– Les noves religions fast-food -el serial de la tele, l’equip de futbol, la colla castellera o sardanista, l’ordinador, Internet, la Web 2.0, la marca, l’empresa, el mòbil, els fills, la feina, la parella, … – o les velles religions inadaptades a uns temps de múltiples déus materials i possessius.
– Aquest mateix apunt, pretesament cínic i desvalgudament sarcàstic, que sembla dir allò que diu, però que pot ser tot el contrari, escrit per un ésser vanitós i narcicista.
Quanta merda!
Sort n’hi ha que, sigui on sigui, la persona afectada, té un servei d’evacuació.
És un mon de mones:
El petroli s’acaba, les curses de cotxes i motos, no.
La neu va escassa per aixó es fan cada dia més pistes d’esquí.
Cal cuidar el petit comerç, per aixó facilitem l’implantació de grans zones comercials allunyades de les poblacions.
Hem d’anar amb transport public, fem grans aparcaments on poguem deixar el cotxe per agafar el tren, i que hem fem dels autocars? no podem establir lineas regulars per deixar el cotxe al garatge?
Salutacions
Fa un any a una dona gran que anava al tren li va agafar un atac de desesperació quan es va adonar que li havien robat el bolso amb el mòbil. No recordava cap telèfon de cap familiar a qui poder trucar pq com que els tenia al mòbil no se n’en recordava …