Quan s’acaba la festa
Deixa un comentariQuan s’acaba la festa i tot és recollit, surto al balconet de l’anciana finca i la fosca m’ilumina la teva blanca barba de nan de jardí desubicat.
Dialoguem com bells amics i rememorem l’àpat, el darrer àpat en honor d’una menuda que, seduida pel rebombori dels gegants, s’espolsa la son i somriu i obra el seu repertori social d’aprenentatges adquirits en aquest primer any d’existència. A tu, arcà Norec, t’enamora la menuda tan com al gàngil amb qui converses en la intimitat d’una balconada oberta a la urbana vida.
Els ulls d’uns parents extasiats, les veus, el dring de les copes de cava i el dolç sabor del darrer pastís. Ha estat un altre jorn memorable, un jorn amanit amb les noves de Valentí Almirall: 3d9f, 5d8, 4d9f! El somni de l’esforç vermell fet realitat en la teva tardor!
De dalt estant somriu l’Avi Bubu. Somriu i beneeix amb la fonda arrel d’una ciutat feta de l’obscè i el macabre, del caigut que dorm pels carrers i el burgès que sopa suculent en el seu palauet aïllat del món.
Un any excels, un any gloriós, un any on el passat i el futur s’empenten i ofeguen un present atziac.
Assegut al balconet, somniem plegats un món més just, més humà, més proper. Un món de festa sublim, d’aniversaris eterns, de somnis ardents i imaginàries converses entre un nan desubicat i un pastor urbanitzat per la potència d’una vital sirena.
I tot quan, acabada la festa i tot recollit, surto al balconet de l’anciana finca i la fosca m’ilumina la teva blanca barba de nan de jardí desorientat per la parla silenciosa d’un ós que se sap revitalitzat per una novella baldufona.