El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Primer assaig d’una nova temporada

Deixa un comentari

Si has llegit el darrer apunt, ja devies veure com el meu pot va fer-me esquivar la mort a la carretera. Ja a Barcelona, la tarda va tenir dues parts i un tercer temps:

>> La primera part va ser una obra mestra de la cuina casolana!

Com pot ser que algú pugui cuinar una paella tant gustosa amb un euro de peix per comensal?

Misteris d’una experiència que un servidor no es creu prou capaç de poder abastar.

>> La segona part va ser per la Guiness Premiership, el campionat anglès de rugbi: Gloucester – London Irish.

Velocitat, força, habilitat i estratègia. Assajos a dojo, xuts a pals
imperdibles. Una primera part d’esclatant domini dels de la City i una
espectacular remuntada del Gloucester. Una d’aquelles que fan afició.

>> El tercer temps fou de retrobament, de retrobament al local en
una tarda de pluja. Una tarda feixuga potser, però que va permetre de
seguir somiant en vermell. I és que Junta a fet feina i la tècnica ha
posat una falca pilanera que il·lusiona, il·lusiona i obra portes que,
si més no a un servidor, li semblaven tancades i barrades en començar
aquella temporada.

Quina llàstima de no haver estat capaços de mostrar a plaça la feina de
9 feta als assajos. En l’anecdotari de la jornada resta la gràfica que
ens augura, si més no, un castell de 9 carregat per la temporada que
comencem. Entoma aquesta Sergi, que ja tens un llistó posat!

Sergi, Sergi. No m’acostumaré pas a associar Sergi al Miliu quan surti
als mitjans. Fa tants anys que se’l coneix per Miliu que dubto que les
orelles s’acostumin al nom “real” només pel fet de ser el nou cap de
colla. Però bé suposo que un cap de colla ha de tenir més nom que
sobrenom. Mirare’m d’acostumar-nos-hi.

Més enllà del cap de colla, la Junta i la Tècnica són de continuïtat i
això, amb els dos darrers anys que s’han fet, augura bona feina.
L’assaig d’ahir bé m’ho va semblar… Bé, si exceptuem algun anxaneta
que “falconeja” un xic i un retorn a l’esport dels braços alçats que
costa un xic més del què hauria. L’edat no deu passar en va, suposo.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.