Podem… guanyem… ens constituim… i?
Deixa un comentariDijous passat es presentava en una escola de Ciutat Vella, Guanyem Barcelona amb tres rostres prou coneguts de la intelligenzia progressista, l’Adau Colau, en Jaume Asens i en Joan Subirats.
Divendres al matí vaig poder escoltar una part de l’entrevista que la Mònica Terribles va fer a la primera de les persones esmentades i em va sobtar que marque’s distància amb alguns dels possibles socis de Guanyem Barcelona. Parlo de la referència a la CUP o Procés Constituent com a partits polítics i a la seva proposta com una innovadora proposta que integri diversos col·lectius socials i veïnals.
Jo ja he donat el meu suport, signant el manifest de Guanyem Barcelona, al igual que vaig signar el de Procés Constituent o que, en la mesura de les meves possibilitats, intento participar en les sessions que la CUP fa a peu de carrer o a través de xarxes socials.
I em costa veure la diferència entre elles, ja que totes són plataformes obertes i innovadores que pretenen aglutinar la societat civil barcelonina i apropar les institucions a la ciutadania i la ciutadania a les institucions.
D’aquestes plataformes, la CUP és la que té un recorregut més llarg en el temps, però suposo que el seu declarat independentisme l’allunya de col·lectius llibertaris o que, si més no, són suspicaços amb l’Estat com a instrument de gestió de la realitat.
Procés Constituent i, si se’m permet, tot i que no ho tinc tan clar, Podem-Podemos, s’ubicarien, possiblement, en aquest espai. Un espai que ara s’enriquiria amb una opció marcadament municipalista i barcelonina com Guanyem Barcelona.
Em costa però d’entendre perquè no s’aglutina tothom sota un mateix paraigua, enlloc de generar-se una sopa d’opcions alternatives que són de difícil digestió per part del comú de la població, aquella que vota o no vota, però que és allunyada de l’activisme social que enriqueix aquests espais.
Segons com, aquesta bullidera d’ara em recorda, i força, al passat de l’Esquerra Independentista, aquell passat que ens feia dir allò que “l’MDT són 24 militants i 25 tendències”.
Esperem que aquest cop, l’aglutinació sigui real i l’alternativa política i social hagi après d’aquelles experiències.
O excès de protagonisme, enaltiment d’egos, purismes ideològics i, perquè no?, sectarisme pur i dur.
I també, si la gent signeu l’adhessió [inquebrantable i acrítica] a cada bolet que surt, doncs dintre de poc tindrem un bosc ple de bolets… i de gent fent el “pressec”.
Pel que es veu, les paraules se les emporte el vent. Els inductors de Procés Constituent (na Teresa Forcades i n’Arcadi Oliveras) van dir que si en “x” messos no arribaven a “z” adhesions, l’enginy seria una cosa no reixida i abandonarien el projecte. Doncs bé, han passat els “x” messos i les adhesions no han arribat -ni de bon troç- a “z”. Però el “xiringuito” (com diu l’Ada Colau) va vent en popa. Sols hi manca que s’apunti sor Lucia Caram, i el “procés” ja estarà al complet per dir: “Caram! Calià això?”.
Atentament