El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Escric això des de Rota, la darrera de les platges que he tingut la sort de visitar aques mes d’agost.

Ho escric amb la mirada posada a la Festa d’en Tocasons on, si tot va bé, arribaré justet justet per afegir-me al grup del sometent, defensor de Taradell.

Serà la cirereta de les primeres vacances amb la pubilleta.

Serà el punt i seguit vers el món laboral, per a mi, i cap a l’inici de la via escolar, per la menuda.

Però aquí no es tracta de repassar el futurbpersonal i familiar, sinó de donar un cop d’ull, incomplert i subjectiu, a les sis platges on hem estat aquest estiu.

La Fontanilla

La primera de les platges visitades s’ubica a Conil de la Frontera, una bella i turístic població ubicada entre Gibraltar i Càdis, és a dir, en una de les costes més boniques d’Espanya.

El gran atractiu d’aquesta platja, en comparació a la resta de platges visitades, és de caire natural, Un espadat la separa de la veïna Fuente del Gallo i unes roques a peu de mar fan les delícies dels més menuts, tot oferint-los menuts i atractius habitants de l’oceà.

El gran handicap de La Fontanilla, per als pares novells, és l’accés, La platja és en un dels extrems del poble i l’accés principal dels banyistes és motoritzat. Això fa que les zones d’aparcament més properes s’omplin en un tres i no-res, amb les dificultats logístiques derivades.

El poble, Conil, és un altre dels atractius. Els negicis turîstic estan integrats en el paisatge i el seu Museu de la vida tradicional conilenca val la pena de ser visitat.

Platges de la Ria Formosa

Després de Conil vam endinsar-nos a l’Algarve, una de les regions més tropicals de la Península, un indret on el maridatge entre l’explotació turística i la conservació de l’entorn sembla possible i és protegit per la llei.

Allotjats a Quinta Velha, un curiós allotjament de Cabanas de Tavira, vam visitar dues platges de la Ria Formosa: la de l’ilha Cabanas i la famosa platja d’Ilha Tavira, la vuitena platja més adequada per al turisme familiar, segons les informaciona facilitades.

L’accés a ambdues platges es fa en barca i, en ambdós casos, el trajecte costa 1,50 euros anar i tornar.

Personalment, l’Ilha de Cabanas em va resultar més atractiva. Es tracta d’una illa més estreta i, per tant, amb un millor accés a la seva immensa platja i no és tan explotada comercialment com la de l’Ilha de Tavira.

Per contra, la platja de Tavira disposa d’un càmping municipal amb bungalows i d’alguns apartaments, el què pot ser una bona destinació per a passar uns dies a la platja i descobrir aquells racons més amagats i solitaris d’aquesta immensa i curiosa platja oceànica.

Com a curiositat, Cabanas és un antic poble de tonyinaires i encara serva aquest aroma de vila calmada i còmoda tan pròpia dels llograrrets de pescadors, malgrat l’esclat d’un turisme que té en la gastronomia la seva principal font d’ingressos.

La Antilla

Hem estat a Càdis, hem visitt l’Algarve, ens faltava visitar Huelva per completar el Golf de Càdis i, la oportunitat de disposar d’apartament a les platges de Lepe, ens ha permès descobrir dues platges tan complementàries i atractives com les de Tavira.

La platja de La Antilla és documentada des del segle XVI quan, en temps de Felip II, s’hi va aixecar La Torre del Catalán, una torre de defensa costanera contra les incursions dels pirates moriscos.

L’arena de les seves platges fou el motiu pel qual els mariners que van descobrir les amèriques van donar el nom de Les Antilles a aquell indret tan llunyà del Nou Continent.

A redòs d’aquesta històrica platja s’hi han fet dues grans urbanitzacions, la més antiga de les quals ha près el seu nom, mentre la més nova, en ser ubicada a cavall dels termes municipals de Lepe i Isla Cristina, s’ha batejat com a Islantilla.

Personalment, m’agrada més la fisonomia de les platges de La Antilla, amb les seves cases a peu de platja i les seves arenes farcides de petxines expulsades per la mar.

Islantilla és una platja més normalitzada, ordenada i esquitxada d’hotels i edificis massa moderns i ben arranjats.

Cal destacar però, en la frontera entre ambdues urbanitzacions, l’ermita dels pescadors i la platja on, si la vostra menuda es desperta d’hora, podeu gaudir de l’arribada de les barques dels pescadors antillans perseguits per veritables estols de gavines.

La Costilla

Rota és una vila tan estratègicament ubicada que, des de temps molt reculats, ha estat base militar d’algú o altra. Romans, àrabs, cristians i avui nord-americans han fet d’aquest racó de món el seu bastió inespugnable.

Quedar-se però amb la vessant testicular de la vila seria un greu error. I, com sol ser habitual, la concentració militar en un extrem de la vila, relaxa el seu voltant, donant com a resultat una vila contrastada, diversa i d’acollida.

Rota és turisme familiar sevillà, tan o més com La Antilla és turisme familiar madrileny o castellà.

La platja de La Costilla és una platja segura, ordenada, àmplia i neta que fa les delicies de xics i grans. Els lloguers són possibles ben a prop de la platja i un sender molt agraït permet descobrir com l’oceà empeny la sorra terra endins i aquesta comença a omplir-se de mates, flors i pins.

Acaben aquí aquestes inconnexes notes sobre sis platges distintes en un mateix espai costaner. Sis indrets on gaudir de la mar amb quitxalla. Sis paradisos atlàntics per visitar, triar i gaudir.