El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Bon cap de setmana pels penyistes d’Avant, la penya barcelonista usapista que ha decidit acollir-me com a un dels seus membres. I és que, dissabte al vespre, el Barça tornava a fer fàcil el difícil i encarrilava un partit de futbol de la que diuen que és la millor lliga del món.

Amb aquest bagatge a l’esquena, i una bona festa d’aniversaris en un pis de les vores de Gràcia, diumenge ben d’hora, em desenganxo dels llençols per a seguir el ritual tradicional de pujar a Perpinyà per a viure un partit com cal.

Aturada obligada a l’empordanès Cal Xato, un d’aquells racons de forquilla i ganivet on els plats van a sis euros, i et regalen el vi i el pa, cafès a banda. Un acollidor recer farcit d’autòctons de cara vermella i veu xiroia i cridanera. Temple gastronòmic on val la pena parar-se a endrapar i fer-la petar amb el sabor dels nostres avis o, fins i tot, d’en Josep Pla.

Amb la brillantor dels dies gèlids i el surrealisme que els gots de vi dónen als humans, em deixo seduir per la ferma figura del verdaguerià Canigó. El pensament i vola i em trobo grimpant xemeneia amunt i gaudint dels paisatges del Pla Guillem. Quan torno en mi, sóc a Perpinyà.

Sang i or arreu. El vermell gal·lès es deixa veure, ja sia sota caps d’ovella o amb la sempiterna cervesa a la mà. Serà el meu primer partit a la grada nova, la de les penyes, i també serà el primer matx on Avant té entrades en nom del col·lectiu. Un nou pas per a la consolidació de la penya més jove de l’USAP.  Els tincset, moneda catalana, corren gola avall convertits en cervesa.

Sona L’Estaca, és l’hora de prendre posicions. Objectiu: Guanyar el partit, fer bonus d’atac i assegurar-nos una primera plaça que ens permeti jugar els quarts a casa i envoltats de catalans.

I aquí és on fem honor al títol d’aquest apunt. I és que l’USAP fa fàcil el difícil i, ben aviat, en Jeroni Porical, un dels herois locals, fa una jugada de murri i aconsegueix el primer assaig.

Com el Barça d’en Guardiola, la USAP domina el partit i deixa sense arguments uns Scarlets que, tot just fa quatre mesos, li endossaven un correctiu als nostres arlequinats.

Als deu minuts, l’USAP ja porta dos assajos d’avantatge i s’apropa al seu objectiu i, a la mitja part, només són a un assaig d’aconseguir-lo.

Aquí és on començo a notar els efectes d’una nit de poc llit i un esmorzar de peu de porc i cap-i-pota. Els ulls em pesen i, quan els torno a obrir, els jugadors tornen a ser sobre la gespa i apunt per seguir-la rondant.

L’inici de la segona part és de defensa i defensa i defensa. Els catalans semblen tan adormits com jo i, tot just als cinc minuts, els jugadors del drac aconsegueixen el seu assaig. Mama por! Que s’aixequen els dragonets!

La resposta no es fa esperar i un parell de minuts després el jove Cazenave, el noi de Tarbes, aconsegueix els esperats bonus i assegura la victòria i el pas a uns quarts de final que, ja dins del cotxe i camí de Barcelona, els de Catalunya Ràdio asseguren que es jugarà a la ciutat comtal.

Ara si que tanco els ulls i, entre somnis, sento com els del sala també se’n surten en un cap de setmana sensacional.