El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Catalunya, com tot lo món, té indrets únics i especials. Llocs on l’obscè i el macabre s’abracen amb tanta força i braó que generen el sublim.

I un d’aquests mítics espais és el que hom troba entre Sant Joan de les Abadesses, Ripoll i Ribes de Freser.

Som en una de les raconades més silencioses del Pirineu. Som en un indret que passa desapercebut pel comú de la gent que, si puja per aquestes terres, ho fa per enfilar-se a Núria i Vallter.

Però som en un indret on la més arcana llegenda es dóna la mà amb el mite més novell del nostre país. Aquí, i només aquí, Sant Amanç i els seus bagaudes fan tronc amb el Comte l’Arnau i mariden amb la Vidabona del darrer i més recent dels bons homes: en Lluís Maria Xirinachs.

En Lluís fou un savi universal que va practicar sempre la resistència pacífica i el verb com a armament a favor de la llibertat individual i nacional.

Ell, el bon home, va escollir aquest indret únic i meravellós per a practicar l’endura i, d’aquesta manera, llevar-se la túnica de pell que encotillava un esperit massa fort per una pelladura tan oxidada.

Aquest cap de setmana, a l’ampara del més que recomenable Càmping Abadesses, hem fet un tastet d’aquest llogarret.

Un tastet que també ha servit per estrenar la motxilla esquenera de la baldufona. Una pubilleta que, sentida La Fageda, sentits els volcans i presentada a Sant Gil, patró dels pastors, veu per primer cop els cims i les fondalades d’aquest màgic món, on gaudeix, rodejada d’avis i cosinada, de l’indret on en Xiri va volar.

Vida vella i vida novella! Quin millor indret, que el Pla d’en Pegot, per iniciar la menuda a la muntanya?

La vida i la mort, l’obscè i el macabre, unides per les millors vistes sobre Ripoll que hom pugui admirar. Al darrera s’oculta la mare Taga, a sota les mines de ferro i a ponent Sant Amanç, cabdill bagauda, saluda la nouvinguda amb son possible roquissar.

El Comte l’Arnau, en Xirinachs, els bagaudas i Sant Amanç …, mitologia de dones d’aigua i monestirs malaïts per l’amor més ancestral, saluden la nouvinguda des del món d’aquí al costat.

Somriu el bosc, la plana i el misteri. Somriuen alegres a l’ànima rebel que, encara innocent i menuda, admira flors, papallones i saltamartins. Que les admira des de l’esquena d’un pare que prova pujades corrioleres i baixades de gegant.

Tot és a la menuda. Tan sols són uns instants, però uns moments que prometen caminades i incursions en països on la màgia mostra la més pregona realitat.