Per treure’s el barret
Deixa un comentariLa seva aclamació va ser repetida per tots els xicots
Fiódor Dostoievski, Els germans Karamàzov
Entrant a Setmana Santa, acabo una lectura que, arribada per Reis, vaig iniciar fa cosa de quinze dies.
Molt s’ha parlat de l’edició del darrer gran treball d’en Fiodor que, el Club Editor, va oferir-nos a la dècada dels 60.
Joan Sales ens trasllada tota la força del genial novel·lista rus amb tan de nivell que hom acaba vivint la història dels Karamàzov en pròpia pell.
Novel·la psicològica, detectivesca, socialista o antisistema, si es vol, el relat és el cant coral de tots els rostres que Dostoievski porta dins.
Tot i cadascun dels personatges de l’obra són Fiodor Dostoievski. De fet, els germans Karamàzov és la millor autobiografia del seu autor.
Geni? Boig? Potser tot a l’hora! Com tu, com jo, com tothom.
Llegint les informacions sobre l’accident del vol Barcelona – Dusseldorf d’ara fa uns dies, descobrim la vigència d’aquesta peça d’orfebreria fina. L’assassi, com sempre, el construeixen els mitjans. Un segle llarg després de Dostoievski, el món potser ha evolucionat, però nosaltres som el matrix garbuix de contradiccions.
Au doncs, ha llegir i aprendre sobre nosaltres, com a individus complexes i polièdrics.