El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Començo l’aventura amb el primer lliurament del Projecte Bàrkeno, l’obra pòstuma d’un anagràmic Iu Murallis que, com diu un reconegut etimòleg a l’atur, és un recull de narracions que contenia una

carpeta amb gomes de color blau que em vaig trobar la matinada del 29 al 30 de març de 2012 dins d’un establiment socarrimat de la barcelonina plaça dedicada al Bisbe Urquinaona.

No et passarà desapercebuda ni la data ni el lloc de la troballa. I, possiblement, la sacsejada que et produeixi la lectura dels relats, poesies, insercions publicitàries i, fins i tot, l’estrambòtica obra de teatre que conté Paraula de vàndal, et recordi alguns incunables d’aquella literatura barcelonina que, movent-se pels viaranys d’un humor que salta de la de tendre ironia al més salvatge dels sarcasmes. trobem en obres de l’estil del Manifiesto subnormal d’en Manuel Vázquez Montalbán, entre d’altres, i et porti a preguntar-te sobre qui és n’Iu Murallis.

L’autor de la cosa, n’Iu Muralis és un fantasma, un jove suïcida nascut al 1970 al difunt barri del Poblenou i mort l’any 1993. Un individu que, com el seu barri, ha viscut ofegat per la modernitat i que, com aquest suburbi, treu de tant en tant el cap. N’Iu ja veurem com ho fa, el Poblenou es rebel·la per la via veïnal o es manifesta a través del barraquisme pre-olímpic que encara nia en els darreres reductes sense construir d’aquest districte post-industrial.

Malauradament, n’Iu ens va deixar poc després d’escriure i aplegar el contingut de la carpeta amb gomes suara esmentada. I, en mans de qui s’atreveixi amb aquesta lectura, queda la resposta als motius del suïcidi d’en Iu: Ho va fer per amor? per inadaptació? potser per vergonya?

Bon Sant Jordi i millors lectures!