Per què dubto d’Eurovegas?
Deixa un comentari
Hi ha d’haver un camí millor – Font: The Economist
Amb tot el respecte del món, però, en les argumentacions en torn d’aquest projecte, se me’n fumen els pagesos, se me’n fum el medi ambient, se me’n fumen les il·legalitats que es puguin cometre i, encara més, se me’n fumen els ideals d’aquest Mister Marshall modern.
En això, semblo posar-me del costat del Govern que, a través d’aquest projecte, vol anorrear les indecents i creixents xifres d’atur que sembla que tenim. Ara bé, el tall de les paraules del seu portaveu, un bon veí de Taradell, ofertes per TV3 diuen poc del projecte i del Govern del nostre país.
Benvolgut Quico, no és acusant de populisme als contraris al projecte com s’argumenten les raons que podríeu tenir a favor. Això no és més que desviar la llum reflectida en el mirall que us ha posat el milionari que us promet un oro i el moro que no funciona al seu tros de món.
Ans al contrari, els arguments s’han de formular tocant de peus a terra, amb dades fidedignes i el més reals possibles. Sinó, doneu la imatge d’anar a la deriva, d’haver perdut en nord i, el pitjor de tot, de no ser capaços d’adaptar-vos al moment, ni de tenir memòria d’uns fets que els vostres pares ja van patir en pròpia carn, tot seguint les llagoteres especulacions d’un tal De la Rosa, d’un tal Prenafeta i d’un tal Prado poc abans de ser engarjolats.
Però deixem-nos de recordatoris i centrem-nos en Las Vegas del Baix Llobregat.
Per mi, la gran pregunta que us hauríeu de fer, el gran dubte sobre el negoci que “hem seduït” i no podem descartar de cap de les maneres, no és allò que destruirà, sinó si serà pa per avui i fam per a demà, és a dir, si ens endinsem encara més en el model especulatiu que ens ha portat a la crisi actual i no en les solucions productives que han caracteritzat el seny i la rauxa tan pròpia dels catalans.
O vaig molt errat o, a més a més, d’alimentar un pol d’atracció especulativa – i el joc és la base de tota especulació -, reproduirem cadascuna de les etapes de la crisi actual, i el model que ens hi ha portat, per arreplegar uns llocs de treball que, amb bon esperit emprenedor, i el model català de teixit productiu a la menuda i ben lligat, generaria futur i no passat.
Jo pregunto, no seria millor destinar els esforços en generar cooperativistes i empresaris locals que enforteixin aquest teixit?
Oi més quan, per postres, la taxa d’atur a Nevada, l’estat d’on és originaria l’empresa que ens porta el projecte, ha anat creixent i creixent des de l’any 2007 fins a esdevenir la més alta dels Estats Units. Allà, ja ho han vist i estan en plena reconversió cap a sectors industrials centrats en el coneixement i la innovació i això inclou educació i cultura -. I ells eren de turisme, també!
Acabo doncs, amb un prec: Si algú em pot contra argumentar, amb dades a la ma i tretes del món real, on són els beneficis del projecte, li estaré eternament agraït.