El Cau de l'Ós Bru de Taradell

A una hora de Taradell i dues de Barcelona, hi ha el poblet de Queralbs. Un bon punt de partida per perdre’s uns dies per les Fonts que originen un dels rius més bonics de Catalunya, el Ter. El recorregut que he fet amb un company per encetar la segona quinzena d’agost no baixa dels 2.000 metres d’alçada en tres jornades. Ullem la primera?

El dia 16 d’agost, després d’esmorzar a Ribes i de deixar el cotxe a l’estació del cremallera de Queralbs, vam fer un breu tram de carretera fins a La Farga, lloc on comença el sender que remunta les Gorges del Freser, s’enfila per les faldes del Balandrau i desemboca al Planell de les Eugues, acollidor lloc on es troba el Refugi de Coma de Vaca. El recorregut per les gorges és espectacular i frescot ja que es desenvolupa pràcticament tot sota les ombres del Bosc dels Carboners.

Del Refugi de Coma de Vaca, remuntant la vall del Freser, s’enllaça amb les traces del GR-11 a la Feixa Llarga, entre els colls de Tirapits, a l’esquerra, i de la Marrana, a la dreta. Arribats al coll de la Marrana i amb l’Ull del Ter a sota nostra, vam decidir de pujar el Gra de Fajol (2.708 metres), una mole immensa que, com qualsevol de les muntanyes d’aquestes valls, sembla inabastable. Després d’una horeta de dura ascensió s’arriba al roquissar que encimbella aquest cim i la vista de Tregurà, Vilallonga de Ter, Camprodón i l’estimat Montseny al sud, de les estribacions d’uns Pirineus ja en clar descens cap a l’est i de l’Ull del Ter sota els espadats de la cara nord del Gra de Fajol fan d’aquest moment un dels més deliciosos d’aquesta primera jornada que acabem amb el descens cap al coll de la Marrana (vull donar les gràcies als constructors de la paret de bivac que hi ha en aquest coll i que permet fer un descans sense el vent d’aquestes alçades) i cap al Refugi d’Ulldeter, acollidora llar on passarem la tarda en companyía d’uns núvols juganers, un grupet de joves amb una guitarra i un gos que -com gairebé tots els gossos- m’ha agafat mania i em borda des de la distància.

El sopar del refugi, el llit de fusta en una habitació ben condicionada, l’esmorzar suau i les indicacions del guarda del refugi són l’interludi vers la següent etapa del recorregut que ha de ser explicada en una nova entradeta.