El Cau de l'Ós Bru de Taradell

No sóc melòman, però m’enamora la música i em deixo seduir per una bona lletra, sobretot si té rerefons social o respira la sublim ironia del múltiple significat.

Pel quë fa al so, sóc totalment eclèctic i incapaç de casar-me amb un sol estil musical. Tinc dies més punkies, més heavies, més progressius i, fins i tot, jazzístics  bluserus, flamenquitos, hip-hoperos o… Massa dispers per encabir-me en un paràgraf.

Sóc tafaner de mena i m’agrada el safareig d’allò que escolto. Oi més quan, mancat de melomania, passo dels concerts a l’engrós i sóc més d’aplecs musicals de grups de barriada i aprenents de músic que, en l’esdevenir, poden guanyar fama… o no.

En aquest sentit sempre he anat molt per lliure i he fet poc cas a les modes i les grans estrelles del rock.

Ahir però se’m va cloure un portal de coneixement musical. Ahir se’m va fondre la flama dels tarda tardà i no et deixis enredarr. Rock en estat pur, anecdotari immens de l’star system narrat per un esperit inconfussible i de tarannà que, als oients, sense feia proper.

Amb en Jordi Tardà, fins i tot un ésser com jo, es feia un xic melòman. Gràcies a ell, penetrava en les intimitats i les rareses d’aquells que, fora del programa d’en Tardà, eren purs productes de la industria discogràfica.

Qui, sinó en Tardà, podia escriure això sobre els Stones? Qui sinó ell et podia sorprendre amb una gravació inèdita d’en Bruce Dickinson o disseccionar-te un Gary Moore amb solvència i mestria?

Massa tardes de Tardà com per no ser trist per la mala nova i restar convençut que ens han quedat moltes anècdotes per conèixer i massa tardes de bon rock al costat per a viure.

I és que, com deia un alumne aventatjat del mestre a través del facebook, en Tardà va ser el nostre canal bàsic d’informació musical abans que Internet li fes la competència.

Jordi, et trobarem a faltar. Paraula d’stone!