Para estar tan buena, deberías lavarte, zorra
Deixa un comentariLa victoria de la colomina Garbiñe Muguruza a Roland Garros aquest prop passat dissabte 4 de juny m’ha remogut aquest pensament lateral i holístic que, de tant en tant, provoca el centrifugat neuronal.
Garbiñe Muguruza té una mirada encisadora i un somriure encantador en un cos treballat en hores i hores d’entrenament i competició finançats per entitats com Adidas o el BBVA, que la tenen franquiciada a llaor de llurs pressupostos publicitaris.
La Garbiñe però no va néixer a Santa Coloma de Cervelló, no. Va néixer al, si seguim la premsa no esportiva, país de moda entre la classe política espanyola: Venezuela.
I, curiositats de la història, la victòria de Muguruza a Paris s’ha produit un dia després de la commemoració de l’assassinat de Gladys del Estal a Tudela.
La Gladys tenia una mirada encisadora i un somriure encantador que l’han fet icona dels somniadors.
Ambdues van néixer a Venezuela i ambdués són d’ascendència basca. Suposo que això és el què, amb la performance del Banc Expropiat i la nova ocupació militar de Gråcia, és el què ha remogut neurones i generat la curiosa sinapsi entre una dona que és icona del sistema i una altra que ha esdevingut icona dels moviments socials d’arreu i que ens interpel·la constantment sobre la lampedusiana transició espanyola.
Garduñe i Gladys, Gladys i Garduñe. Només a una d’elles, un agent de l’autoritat li va soltar la barbaritat que encapçala aquest apunt abans de rebentar-li el cap:
A l’altre, mai li dirien… o si?