El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

On som i cap on anar… o no!

Deixa un comentari

Ses Majestats els misteriosos savis d’Orient em van fer tres regals encadenats: una visita al cinema per veure Los miserables i la seva interessant manera d’expresar-se en castellà quan parlen i en anglès quan canten; l’obra de monestir saberut que suposa el Posteconomia de l’Antonio Baños; i el can coral que destil·la el Cop de CUP d’en Julià de Jòdar i en David Fernàndez.

Los Miserables, tot i perdre missatge per la síntesi de contingut que els temps moderns demanen al cinema i les arts en general – empaquetades i embellides, però amb un contingut més concentrat -, ens posen en situació i, enfonsant les arrels en el segle XIX centre-europeu, en parla dels nostres avant-passats i llurs lluites habituals. Los Miserables, amb el final allargat que no es veu als cinemes, és un esperó a la rebel·lia per un món més just, més lliure i fraternal. Allà ens posen la pedra de toc de tot plegat: un sentiment, un estat, l’amor com a palanca del canvi mundial.

Posteconomia vindria a ser la continuació de Los miserables. Podríem definir el llibre de l’Antonio Baños com un retrat, una foto dinàmica del món actual, un món nascut d’un paperot escrit l’any 1971 i d’una tropa de paios que mai han perdut la consciència de classe o, per a ser més sincers, estament o casta social. I no parlem del comú dels mortals sinó d’una èlit de senyors feudals que, des del capital, enfonsen estats i famílies, famílies i persones i, fins i tot, esquemes mentals. Sublim erudició que despulla la “religió econòmica” imperant, tot posant en valor les Humanitats i la Cultura en majúscules, però sense fer-se pesat.

Finalment, Cop de CUP mostra una xarxa de persones que, conscients del què explica l’Antonio al seu llibre, treballen com formiguetes, a la menuda. És a dir, amb constància, des dels seus respectius veïnats. Treballen per denunciar i construir alternatives viables a aquest desgavell mundial sorgit de les cendres de l’Estat del Benestar occidental, un Estat que, per cert, ja feia ferum a Nova Edat Mitjana mundial.

A Cop de CUP hi trobem desobediències civils, fraternitats properes, gestions plurals i sinceres, complicitats dins la multitud, cooperativismes i ajudes mútues, casals de barri i barricades intel·lectuals que acaben traduint-se en denuncies i actuacions que, defugint els personalismes, en porten a Unitats Populars, unitats que depassen de molt l’àmbit estricte del Països Catalans, per arrelar-se a la Sud-Amèrica d’Allende i Victor Jara, a la Euskal Herria de Jon Idigoras i Arnaldo Otegui, a l’Andalusia de Marinaleda i els obrers del camp, a… sense oblidar indignacions i primaveres, lluites indígenes d’arreu, pirates enxarxats i anònims moviments de base que treballen en la més estricta proximitat.

Els màgics misteriosos doncs, em van portar aire fresc en temps convulsos, en temps on els senyors de tot plegat ens volen fer combregar amb rodes de molí, tot venent-nos que la Salut és una mercaderia, que l’Educació és un luxe que no es fet per al cervell del pobre i que els nostres veïns són religiosos fonamentalistes sense pietat que no actuen de mà executora dels interessos privats, malgrat les clares evidències.

Si encara no et creus un miserable, si encara penses que pots ser de l’1% que tot ho manega i que pots arribar a viure a cos de Rei, et recomano la lectura d’un goliard com l’Antonio Baños, que t’ajudi a descobrir con n’és de necessari autoorganitzar-te col·lectivament com a ésser independent, com a granet de sorra de la immensa platja que som el 99%.

I és que

“Si només els rics estudien, / només els rics sabran, / ens enganyaran amb qualsevol cosa: / unes mamelles en cromo, / uns culs fotografiats, / quatre paraules solemnes / i un futbol manipulat” RAIMON, No el coneixia de res, 1963


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.