Obert o tancar per vacances?
Deixa un comentari“En molts sentits la naturalesa artística deixa incapacitat l’home per la pràctica de l’existència” (Robert L. Stevenson (1877) Un allotjament per la nit. Una història de François Villon (en anglès))
I això justament deu ser és el que em passa en aquests moments. No sé si tinc naturalesa artística, però quan els pensaments s’enfilen i s’envolen cap al futur immediat, les qüestions pràctiques es dilueixen i hom és capaç de construir gegants nuvolades i perdre la capacitat del compromís.
De fet, al Pirineu que vaig a voltar, d’ordinadors no n’hi ha. Hi ha cims, hi ha colls, hi ha valls, hi ha barrancs, afraus i boscos. Potser algunes restes de neu i tot! Però d’ordinadors …
I és que, enguany, seguim amb la pacient i senyorívola travessa que varem iniciar ja fa quatre anys anant de Portbou a Núria, va seguir l’any següent de Núria a Boaví i l’any passat ens va portar de Boaví a l’Espitau de Vielha.
Aquest any, de la mà d’en Ramon i en Jordi de Giroguies, sortim d’aquest darrer resguard per seguir gaudint del Pirineu, del Pirineu que separa aquest indret de la no menys màgica Pradera de Ordesa.
Seran set intensos dies entre els cims més alts de la serralada, set dies de boca oberta i passa ferma, caminant i gaudint a cos de rei d’una travessa amb bona logística. Gaudirem de les muntanyes sense preocupacions, sense obligacions, sense… No, no, no, no, no només això. També seran set dies de preparació.
De preparació per una aventura potser un xic més gran i arriscada. Una aventureta en solitari, un plaer i, si es vol, tot un repte per un cul de sofà com jo. I és que, tan aviat com arribi a Taradell, som pensat d’anar al país de la llum, a les terres doblement desitjades per gent forana:
– Els inques van pujar-hi a la recerca de la llum més pura, de l’indret més proper al sol… I el van trobar! El van trobar en plena terra de quitus.
– Els espanyols van anar a cercar-hi riqueses materials i or, Or, Oooor! Van apropar-s’hi a l’encalç de Eldorado… I el van trobar! Però no era com se l’imaginaven. Eldorado era verd, verd i blau, blau i daurat, daurat com el sol que se’n reia d’ells damunt dels seus caps coberts pel metàl·lic casc protector.
Diuen, per aquells verals, que els quitus han estat doblement conquerits, però que sempre, sempre han acabat conquerint als seus conqueridors. Caldrà comprovar-ho: La predisposició a la conquesta de nous coneixements, d’altres maneres de ser i de fer, hi és. Em conqueriran a mi també com ho van fer amb els militars que van creure’s senyors de les seves ànimes?
Vols saber què hi tinc pensat de fer?
Doncs, si tot va bé, començaré per treure el nas en la societat capitalina d’aquest país andí. Després, ja en solitari i amb motxilla a l’esquena, baixaré Avinguda dels Volcans avall a la recerca dels misteris de páramos i nevados. Aquí, en aquest indret, si el soroche em deixa, exerciré d’Ícar modern sense ales de cera i m’aproparé al sol tant com em sigui possible sense deixar de tocar de peus a terra. I això és el que hom fa quan encimbella el Cotopaxi, que, com el seu nom indica (Coto, coll; pag, de pagta, sol i si de shi, dolç) és “el dolç coll del sol” al planeta!
Si arribem al cim, treuré el nas en les fumeroles del cràter d’aquest altiu i bellísim volcà. Des de lluny, m’atrau com l’Himalaia a Sir Edmund Hillary o el Matterhorn a Eduard Whymper. Em deixarà reverenciar-lo des del cim com van poder fer els dos gegants alpins?
Després, és possible que retorni a Quito i que, amb transports locals, segueixi per carretera l’inici del trajecte que van iniciar els conqueridors més sonats a la recerca de la mítica Eldorado. Jo, més modest i menys pràctic, restaré allà on les aigües del Misahualli vessen al gran Napo. Des d’allà, des del port dels micos, des de les cosetes del progrès, em miraré la selva amb respecte i veneració. Espero trobar algun indigena local que m’instrueixi en alguns dels secrets d’una natura més ancestral que la de la nostra vella Europa! Espero remar per les aigües de l’Amazònia!
De nou a Quito, celebraré el pas de l’Equador i em prepararé per retornar a la llar, una llar en festes.
Prometo tirar de llapis, llibreta i càmera de fotos o, potser d’ordinador, també! Tirar dels estris eterns per explicitar camins, experiències, coneixements, somnis i realitats. Explicitar i recollir en un nou rilha…
¿El rilha del Gringo Loco?