Nuesa
Deixa un comentariDijous al matí, prenc la quitxalla i engalipo al pare, avi pels més menuts de casa, per a què ens deixi a Panedes, un bell mas amb un entorn ben arranjat per una mà que corria molt i ara ja es mou més calmada.
Allà ens deixa el bon home, tot admirant els bells cavalls que l’anònim esportista hi cuida
L’Alex al pit com si fos una cria de cangur a la marsupia de sa mare. L’Eva agafada de la mà i saludant al bestiar que més li agrada
Als boscos de Panedes juguem a fetilamagada i, tot just superar-los, es puja a la geganta i seguim fent camí amb el menut enfeinat en descordar-li les sabates.
És per les vinyes de Vilarrassa quan el menut s’adorm i la gran ja té ganes d’arribar a casa. Però els quissos de Taradell li criden l’atenció, baixa de les meves espatlles i intenta fer-se amiga de dos gossos peluts que no borden gens ni mica.
– Son amigos – diu en iniciar el darrer tram fins a casa.
Dissabte, l’avi ens porta a la collada i, acompanyats de la mare de les criatures, de la padrina de l’Eva i del padri de l’Alex, perdem alçada pel camí de Mansa i, en arribar al trencant del camí del castell, l’Eva puja a la motxilla i l’Alex es mira el món des de la marsupia. La nuesa deu ser això. Despullar-se de tu per oferir tot el teu cos al gaudi dels més menuts de la casa.
La pujada al castell per aquesta via va guanyant alçada moderadament fins un punt en què el sender trempa i, carregat amb els 32 quilos dels menuts al damunt, cal emprar l’experiència per a guanyar alçada.
Aturada, descarreguem el pes, el menut reclama el pit de sa mare. Prenc la més menuda i són cosí ja granadet i comprovo con un camí senzill esdeve un joc de salts per la mosseta més estimada.
Sortint del castell, ella em diu:
-Papa, on és el castell?
Com li explico jo que són aquell munt de pedres que deixem enrere tot tornant a buscar la mare.
Des de les motxilles, xalen amb les baumes i les roques d’aquest paratge de muntanya. Poc després, s’adorm el menut i no gaire més tard ho fa sa germana.
Diumenge, ens traiem les sandalies per viure una experiència encisadora. Dues horetes de descoberta de formes, son, olors i textures a peu nu. De nou, l’Alex a la marsupia i, de tant en tant, fent tastets d’alguns dels materials pels quals circulem. L’Eva inicia el camí xalant amb les primeres propostes presentades. El camí és distret i encisador, però l’Eva va fent passes per terra i trams a la geganta de son pare.
Val la pena apropar-se a les envistes de Coll de Rabell per a viure aquesta experiència que, abans d’anar-hi, em semblava una rucada.
En fi, primeres experiències amb dos xicotets al damunt, tot esperant que n’hi pugui haver d’altres.