El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Nouvinguts

Deixa un comentari

Aquest apunt es dedicat a la memòria del vendrellenc Yassir, l’última victima coneguda del racisme xenòfob institucionslitzat., així com a tots els ‘allotjats’ en Centres d’Internament d’Estrangers, entre més.

Darrerament he tingut l’immens plaer d’encadenar tres lectures sobre els catalans invisibilitzats i llur esdevenir vital per aquestes terres que compartim.

La primera lectura, tot un clàssic revisitat, s’ubica en el llindar dels nouvinguts que participen dels serveis i associacions que malden per integrar-nos a tots en la plural i diversa Catalunya d’avui.

Parlo dels Altres catalans del segle XXI. Un llibre escrit al tombant de segle que esdevé una denuncia contra les polítiques migratòries del govern, alhora que mostra la implicació desacomplexada d’un voluntariat compromès i tossut en fer-nos a tots un xic més propers i entranyables.

La segona lectura és el contrapunt al bonisme dels altres catalans.

Mudanzas esbudella el Barcelonès Nord i la realitat d’unes comunitats rebutjades per aquells catalans que van arribar amb El sevillano i que, manta vegades, conviuen guetitzats, tot esperant que, en un futur, se’ls consideri catalans amb arrels en altres latituds del món mundial.

Finalment, Sense papers ens mostra la variada casuística dels nouvinguts i llur injusta ubicació en un llimb que no els deixa ser ni d’aquí ni d’allà, una situació que, vorejant la normalitat dels documentats mostra amb tota llur força la perversió d’un país d’acollida com el nostre amb la gent que, com tots nosaltres, cerca maximitzar llur felicitat i benestar, aportant el seu riquíssim bagatge existencial per a la millora col·lectiva dels nostres veïnats.

En resum, tres visions complementàries de la Catalunya invisibilitzada, la Catalunya sense drets i amb molts deures que, massa sovint, desconeixen, perquè, en arribar al nou món, es topen amb indiferència i rebuig, quan haurien de rebre unes orelles gegants i un cálid somriure.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.