El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Avui és Nadal. Aquesta nit la lluna de pa ha fet de les seves, venint-nos a visitar.

De fet, quan escric això, encara no és Nadal, ni tan sols la lluna ha sortit per l’horitzó.

Escric dins el ventre de la veloç cuca de llum que em mena sud enllà, sud enllà d’aquest hemisferi nord on el discurs científic ens aboca, conceptualment, ha viure.

De la ciència, com de la religió, m’enamora el misteri, la descoberta, l’exploració, els outer spaces, la dimensió desconeguda que, via fe via raó, es va encongint dins llur magnífica grandesa.

Nadal i el solstici d’hivern són això: misteri, frontera entre dimensions que es toquen, fines linies d’aquestes que generen malaltís rebuig o beneurada tafaneria.

Despertat el menut, faig un break a la cafeteria. Pot ser que el tren torni enrere? La velocitat toca les percepcions, aquelles inamobibles percepcions que posen valles a les fronteres, aquelles percepcions que els tafaners de mena creuem i movem i canviem i explorem i …

Tanquem l’escrit passada una llarga i agradosa sobretaula nadalenca. La primera noche buena al sud.

Avui és Nadal i demà Sant Esteve i, per molt que els mitjans inflin veles, el 28 de desembre, el món seguirà rodant, els límits se seguiran maridant i el diàleg, el parlament i la democràcia s’anirà fent gran.

Bon Nadal!

Lluís de Taradell