My first CSers experience: Dos lituans a Barcelona
Deixa un comentariEn un pis de ciutat.
Dimecres al vespre.
Tot és apunt per a fer d’amfitrions d’una possible parella que ens ha contactat per Internet. Per un moment, dubtem:
Què en sabem d’aquesta gent?
Hem estat massa confiats?
Seran polits i bona gent?
La única referència que en tenim és el seu perfil de CouchSurfing.org i el què en diuen amistats i referències en aquestapàgina. Però, això és suficient per obrir-los les portes de casa?
Aquestes pors es barregen amb la curiositat de conèixer altres ments, altres pensaments, altres punts de vista, altres ànimes vingudes del més enllà, de l’altre banda d’Europa, d’un país llunyà.
En un pis de ciutat. Quarts d’onze de la nit
M’arriba arriba el missatge:
Hi CSers here.
we are in the
airport. Trying
to reach you
as soon as
possible.
Ja son aquí. La Susana, esgotada per les jornades de feina i una calipàndria a mig curar, és al llit. Jo, entotsolat i neguitós, em passejo pel menjador, tot esperant la seva arribada.
Agafo un llibre, el deixo.
Surto al balcó, torno a entrar.
Faig per encendre un puret, però no l’encenc.
Agafo el DaVinci i em miro el perfil dels CSers: Són una parella jove amb dos fills menudets, un bon grapat d’amics i referències, i unes aficions prou curioses per un tafaner com jo. Segur que són bona gent.
En un pis de ciutat. Una de la matinada
We are near
your house
Near door
outside
Trec el cap pel balcó i, en veure’ls, se’m desfan tots els dubtes: per la fesomia ja s’intueix que son encantadors.
Després vindran dos vespres de convivència, dues nits d’hospedatge, la naixença d’un breu amistat entre dues parelles que confraternitzen dues terres separades per 2.500 quilòmetres.
Nosaltres treballem i ells aprofiten l’estada per visitar les Rambles i la platja, Montjuïc i Montserrat. És al vespre quan nosaltres aprenem un xic més sobre Lituània i ells s’endinsen una mica en les cabòries dels catalans.
Un pis de ciutat. Divendres al vespre
La Justina, en Vitalijus i un servidor sortim a comprar medecines pel refredat d’ell i una pastanaga. Avui soparem una pausada recepta de sopa lituana. Una sopa feta amb patates -aliment nacional de Lituània-, arròs i la pastanaga.
Al voltant de la taula, seguim coneixent millor una de les repúbliques bàltiques. Ells viuen en una town de l’interior de Lituània.
Un pis de ciutat. Dissabte afternoon
Coincidències de la vida. Dissabte, abans de marxar amb auto de línia cap a Madrid, els nostres amics viuen un final d’estada que els omple de curiositat.
Celebrant l’aniversari d’una gallega a casa, ens reunim 16 amics d’arreu del món: lituans i catalans, gallecs i italians, andalusos i peruans i, fins i tot, una argentina.
Damunt la taula, un cocido, rialles i acudits, ribeiro i queimada, que acaben acomiadant als nostres CSers d’una manera inesperada.