El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Ahir va acabar el termini de presentació de treballs al Primer Concurs de Microrelats castellers, organitzat pels Marrecs de Salt.

L’excel·lent iniciativa m’ha servit per sintetitzar en menudes dosis tot allò que els castells m’han aportat íntimament des que els vaig veure per primera vegada i els vaig viure uns anys després.

Aquest apunt és doncs un collaret de les peces que ha fabricat la meva ànima gràcies a l’impuls dels Marrecs i a l’experiència que, encara avui, visc en l’agermenador vermell dels Castellers de Barcelona.

Per ells va aquest modest enfilall:

I en fer l’aleta, agafa la lluna i la regala a la colla amb qui s’havia alçat

La foscor m’envolta, la música em guia, els braços fermen genolls i uns peus se’m claven a les espatlles. Sóc l’etern que somnia

De nit, la son fuig empesa pel neguit d’un jorn en plaça pròpia: Serem dignes d’un èxit reeixit?

“El somni d’una nit d’estiu és un castell ferm, inestable i altiu” digué un Shakespeare ressuscitat per la màgia de la humanitat

És la vida la que fila aquesta malla de pits i mans que, fent força, peus a terra, eleva la quitxalla vers la màgia d’un instant.

Dins l’infern del 3 de 9, només gralles i tabals. Dins l’infern del 3 de 9, baixos, agulles i crosses i peus i genolls fent força

El jaio, cigaló en mà i pell folrada a sol i serena, es mirava el menut remuntant esquenes, recordant les aletes que féu de petit

En la calurosa nit d’estiu, un pilar s’alça eixerit. No us parlo pas de sexe en un llit, sinó de l’actuació de Martirs Street

Expliquen les antigues cròniques que els icarians van aixecar un castell tan alt, tan alt que, en tocar el sol, es va cremar sencer

La cordada sortia del camp base amb el mateix valor i respecte que la quitxalla d’un castell. Aquell maleït cim era el seu repte

Arriba a plaça aviat. Tot és calma. Li agrada viure la pau abans de la batalla. De lluny, sonen les gralles. S’ha equivocat de plaça

És en llevar-me que, sentint els ocells fent el toc de castells, veig el sol roent com l’anxaneta d’un castell aixecat per sota

La soledat del terç en sortir de casa, el preparava per a fondre’s amb els companys, compartint forces, equilibris, valors i seny

Cec com sóc, veig el món amb les mans: l’aspror de la faixa, la dolçor d’una camisa neta, la fermesa dels braços del primer lateral

Al cim del Puigmal, s’alça el 3d7, el vent em porta el dolç cant dels tabals i les gralles. El coma induït em tenalla cos i cames

Un castell vora la mar. La Fadiya és africana, però en va haver de fugir. I, ara que és dalt de tot, fent l’aleta saluda l’Àfrica

Surto del refugi sabent-me segura, pujo les esquenes fermes dels gegants i, en arribar al cim, faig l’aleta. El castell és carregat

La pau de #Taradell en hora baixa recorda l’instant just en què la pinya, ja desfeta, espera el proper castell amb calma nocturnal

Un somni humit el neguiteja cada nit des de fa anys. De cop, es decideix. Ho proposa i la història recorda els baixos sota l’aigua.

#CastellPictogràmic:

Va
lor
Se ny
Eq ui
li bri
For ça
Germanor