Mirall de mars
Deixa un comentari
Del Matagalls estant ens mirem l’entorn, blanca mar de boires que allunya les cabòries i eixampla el cor. Tot fent de pastors, recordem aquell jorn notable en què a recer del cim, El sol ens il·lumina la cara, fa un punt de fred i un molt de son. Hem pujat Dalt del cim, prenem quatre imatges, somriem un xic i ens fem un petó. Abraçats amb força mirem la calma, I, com Mossèn Cinto, ens sentim poetes, tot mirant el Canigó. I tot menjant-nos una taronja, seguim els passos d’aquell bell jorn. |
D’Aiguablava estant ens mirem l’entorn, blava mar de blanques ones que, remogudes per la tramuntana, allunyen les cabòries i ens eixamplen el cor. Tot fent de sirenes, recordem aquest any notable que, a recer de mar i ciutat, ciutat i muntanya, hem deixat que ens porti l’amor. El sol ens il·lumina el rostre, fa un punt de fred i gens de son. Ens hem banyat poc a poc en aigües d’escuma, no teníem pressa. Les bombolles són part de la celebració. L’indret és tan notable que ens deixem seduir pel benestar de l’habitació A la Terrassa, prenem quatre imatges, somriem un munt i ens fem un petó. Abraçats amb tendresa mirem la fúria de les ones, de les ones i els vents, dels vents i els pins que dansen ben a prop. I, com en Pla, ens sentim escriptors, tot cercant la manera de descriure aquest racó. I tot fent el cigar i la pipa, trenquem el mirall i fugim tots dos. |
Fugim a Tamariu, i després pugem al Far i seguim cap a Gràcia, per seguir fent la vida que ens regala l’amor. L’amor que perviu i trenca els problemes del rude dia a dia, perquè hi troba sol·lució.