El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Minairons o Menestrals?

Deixa un comentari

Que farem, que direm
Que farem, que direm
Que farem, que direm
Que farem, que direm

Com minairons en un didal obert per una mà inexperta, la colla de l’Avi Txondu volta, crida i marxa exultant per la plaça d’en Valentí Almirall. I és que, aquest cap de setmana, la virtualitat castellera té una cita en la dimensió paral·lela d’aquest indret de Sant Martí, de Sant Martí de Provençals.

Una iaia, lleugera i ossuda, embolcallada en la grisor del sutge de les velles fàbriques del Manchester català, s’apropa a la gatzarosa colla. És…

…la Iaia de Can Girona!

El seu pas ferm, però repossat ha cridat l’atenció dels Menestrals que reconeixen en llurs arrugues una més de la colla.

Les 400 ànimes s’asseuen on poden -dalt dels fanals, al capdamunt del tobogan, a les escales de la Seu del Districte, al sostre d’algun d’aquests estris moderns que hi ha, al terra, a…- i escolten l’experimentada persona que, de peu en mig de la plaça, desprèn la majestuositat de les empolainades senyores del Centre Moral i Cultural de principis del segle XX. El silenci omple la plaça. La Iaia fa una passa endavant i diu:

– Heu de saber, bons minyons de muntanya, que aquest indret on som ara, aquesta plaça moderna, és un d’aquells indrets tel·lúrics i infernals que sovintegen massa sovint en aquest món. Heu de saber que aquí s’estomacaven de valent els veïns de les barriades de mar i muntanya d’aquesta població. Sí, sí. NO posseu aquests rostres, no. Mireu si va arribar lluny la cosa que, ubicat l’Ajuntament en aquest indret, la gent del Clot va exigir que es fes una entrada de la Casa Consistorial al seu barri. L’altra era la dels poblenovins! Què us sembla, eh? Mireu si n’eren d’enemistats aquelles gents d’abans!

L’Avi Txondu, salta del cap damunt del sostre d’una escola veïna i, ja de peus a terra, s’espolsa els pantalons de vellut i, gorra de pana en mà, es grata el cap. Mira de fit a fit a la Iaia de Can Girona i li vanta un senzill i clar: ?Collonades!?

La colla de passerells – eps! Que aquest és l’apel·latiu donat per un batlle osonenc a qui li haurà de donar diners d’ara endavant, eh!- esclata a riure a cor que vols. I es reparteixen com una taca d’oli bullent pels carrerons dels barris veïns.

La Natura, la Sofia i la Llibertat, tot juguant-se a estrebades al menut ós manyac de rostre tolit i ulls d’enamorat, s’apropen a la Iaia i li demanen consell, fent-ne l’amistat. La Iaia ja és de la colla, malgrat la desconsideració de l’Avi Txondu i la resta d’arreplegats muntanyencs.

N’Ischus i en Ponoi, els dos cadells de Muntanya del Pirineu, borden a tothom que s’acosta a la quitxalla de la colla, cada cop més nombrosa i riallera. En Nilet, en Mikhail i la Mariona van de tronc a tot arreu i no paren de preguntar i preguntar a un pacient Fradistern de Can Moreu sobre qualsevol cosa que veuen en la il·luminada i sempre veloç ciutat dels prodigis.

Dins la seu del Districte, en Fanelli, el pilaner llibertarí italià, assaja el llançament de mocador a l’estil Fèlix Miret i somriu. Somriu perquè sap que avui pararà el seu primer pilar de set!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.