El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

London Calling

Deixa un comentari

Quan era un marrec, en Jules Verne em va fer sortir de Londres per donar la volta el món en 80 dies, Sir Arthur Conan Doyle m’hi feia cercar pistes amb la lupa a les mans, la pipa a la boca i un barret únic, icona dels detectius victorians. I, per postres, el gran Robert Louis Stevenson m’introduïa en el món de la ciència i l’ànima humana amb el seu Doctor de dues cares.

Quan era xiquet, i anava de rebel, sentia la crida de Londres. Ua! Els Sex Pistols! la gent de la 2Tone! les Doctor Martins de Camden! Tots contra la Dama de Ferro! Tothom per la multiculturalitat i la germanor de la classe obrera! Oi! Però no tenia diners ni collons per viure sense ells i, per això, vaig ser un londinenc a Barcelona.

Quan era un xic més gran, ja havia penjat la xupa gastada i n’estava fart del dolor als peus d’unes botes mal comprades en una fastigosa botiga de la ciutat comtal. Llavors estudiava ciències polítiques i ja no volia ser un idealista Jim Hacker, sinó un irònic Sir Humphry Appleby que, al cap i a la fi, era qui realment manava… Bé! No sempre potser, però jo així m’ho volia creure.

Quan aquest diumenge passejava per Camden, recordava aquells anys rebels i reconeixia la capacitat del sistema per menjar-se’ls i expulsar-los en forma de samarreta, bossa de mà, arracades o pantalons. Quan vaig comprar-hi el rellotge de corda i cadena, em vaig veure protagonitzant alguna d’aquelles històries que tant m’atreien de menut.

Però, quan dissabte em vaig llevar al Hyde Park Inn de Bayswater no m’imaginava que revifaria i refermaria els meus principis democràtics en veure la reialesa del Buckinham Palace i l’abadia de Westminster, sentir i gaudir amb el Big Ben i veure la policia amb les portes tancades al carreró de cal Primer Ministre, mentre els siris es concentraven en pacífica manifestació de recolzament a la democratització de la seva terra. Davant les portes del Parlament, tres quarts de mateix. I al Soho, 25 anys dels Miserables. Coincidència?

Més enllà del passat, les vistes des del London Eye i al fons l’estadi de Wembley. Al Speakers Corners de Hyde Park, ja no hi ha Lenin ni Marx ni Engels, hi ha la Festa de la Champions. La foto amb la copa em transporta al proper dissabte i la primera foto de vencedor de la Copa d’Europa em dibuixa un somriure als llavis: Damunt del capità d’aquell Madrid del 58, l’avi Paquito, el dictador que encara avui il·lumina les ales dels il·lusos blaus que es neguen a veure la força dels silenciosos abstencionistes.

Aquesta entrada s'ha publicat en 08. On tour el 23 de maig de 2011 per Lluís Mauri Sellés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.