El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Dilluns vaig llevar-me a les 6 del matí i em vaig despertar cap a les 7 del vespre. Acostumat a seguir els dictats del cos i ha deixar-lo en plena llibertat durant les vacances d’estiu, el retorn a les rutines no ha estat gens fàcil.

Avui, però, no se m’han enganxat els llençols, els ulls s’han obert gairebé a la mateixa hora que els peus tocàven el terra de l’habitació, i he estat una micona més despert que no pas ahir.

De fet, el cafè del matí a l’Estació de Balenyà, m’ha permès veure una novetat que no recordava. I és que en Joan, l’amic de les matinades que em rep dia sí i dia també des de darrera el taulell de la Cantina, ha aprofitat una lleixa del local per farcir-la de llibres i un cartell que diu que es poden agafar, sempre que es retornin o que se’n deixi algun a canvi.

Quina bona idea, no? I és que, en una línia tant macarrònica com la de Puigcerdà, detalls d’aquesta mena s’agraeixen i, encara que avui no he près cap llibre perquè ja el portava de casa, la iniciativa d’en Joan m’ha semblat un bon antídot per l’hora llarga que dura el trajecte de Balenyà a Barcelona. Un antídot que, de ben segur, aprofitaré d’ara endavant.

Una iniciativa que se suma a la col·lecció de fotogràfies històriques de l’estació de Balenyà que té penjades en aquest mateix tros de Cantina i a l’àlbum de fotos de locomotores antigues que hi ha a l’estació i que, a més a més de donar fe de la història del ferrocarril, permet passar d’una forma més agradosa l’espera habitual i rutinària del tren de quarts de set del matí en la línia on el temps segueix les rutines d’èpoques passades.