Libreux és l’Empordà
Deixa un comentariAquestes darreres setmanes he estat intel·lectualment segrestat per un d’aquells atacs de follia que només les lletres més punyents són capaces de generar.
Rostros ocultos m’ha fet fugir del món actual, m’ha fet passejar pels anys més foscos del segle passat, m’ha fet navegar pels sentiments més amagats de la naturalesa humana i, per damunt de tot, m’ha escurçat els trajectes de casa a la feina i de la feina a casa.
Un instant sublim durant aquest encisador devenir literari fou el matí del 23 de febrer del 2014 quan, a l’ombra de les restes esborrades de les cases troglodites de Calafell, patia de cledanisme. Màgic instant per un lletraferit que, portat per la lectura, s’encisava amb la blavor de la mar, s’ungia del verd dels propers turons de la comarca i vivia l’intens amor descrit pel mestre.
Hidden faces és una obra mestra de la literatura universal, un treball literari escrit per un geni immortal de fondes arrels empordaneses. Salvador Dalí dibuixa un món complex, un quadre en moviment, el teatre més complert d’aquells anys convulsos que, traient-lo d’Europa, el van portar a fer les amèriques.
Rostros ocultos va ser escrita en anglès l’any 1943 i hauria de ser de lectura obligada per tots aquells que vulguin saber els entrellats de la política, de la diplomàcia, de la vida al camp i de la màgia d’unes descripcions vives i detallades, però dinàmiques i gens molestes pel lector que hi resta atrapat.
No hi sobra res, no hi manca res. I, al final, hom té el regust d’un llibre que cal assaborir una vegada i una altra per a prendre tot l’elixir que el geni de Port Lligat hi ha abocat.
Un elixir capaç de maridar guerra i camp amb imatges tan plàstiques com aquesta:
“En el seno de la estación floreciente, al mirar sobre los campos, nos sorprendemos cuando observamos el rápido crecimiento, semana tras semana, de algunas plantas que parecen saltar de la tierra con un vigor expansivo, lujuriante, báquico, imperialista, que jamás puede ser detenido ni dominado, que es peculiar de los blitz-krieg de la familia de los guisantes. En tanto que el desarrollo se halla en su período de mayor esplendor, todo lo absorbe y todo lo borra; eso es el hitlerismo. Alemania: un brotar frenético, de guisantes y alubias. Nos olvidamos de los robles. Pero, repentinamente, durante un dia hermoso, ese mismo tallo erecto que soportaba el peso de las alubias, comienza a mustiarse, las alubias doblan la cabeza, termina la temporada… y al cabo de pocos días vemos que sólo quedan en el terreno vestigios amarillos y marchitos de lo que antes fue una planta de ofuscante verdor. Y entonces nos damos cuenta de que durante todo este tiempo han brotado unos retoños de roble, que han arraigado entre aquellos despojos; y levantamos la mirada para ver una vez más las venerables formas que los han producido.“
Imatge premonitòria d’un conflicte, de tots els conflictes. Imatge que atorga al llibre la gràcia de l’atemporalitat que encara és més present en el dinar que obra el llibre, veritable profecia de la discussió política que es produeix entre tuitaires moderns, o en la imatge final que deixo que el lector actual descobreixi i en faci els símils oportuns amb el món que ens toca viure.
Acabaré assegurant que Dalí és un geni que no deixa indiferent i que, després de la lectura, una ombra de dubte ennuvola el meu cervell: és Dalí millor escriptor que pintor?
La resposta només es pot formular després de la lectura de Rostros ocultos, una obra mestra on el franco-alemany Libreux és el nostre Empordà franco-català i que demana a crits una traducció a la llengua nadiua del geni que la va parir.