El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

L’Estat és una eina útil al servei dels ciutadans

Deixa un comentari
Dibuix de Hardin sobre el per què de tot plegat
Dibuix de Hardin sobre el per què de tot plegat                                                                        Font: Ignasi Llorente: A la Recerca del Benestar

Per aquelles casualitats de la vida, darrerament he tingut la oportunitat d’endinsar-me per les prestatgeries de la Biblioteca Joan Fuster de Gràcia.

Emmenudit per tanta cultura, salto de lleixa en lleixa, m’enfilo als llibres que esperen pacients l’arribada d’un lletraferit que se’ls emporti a casa i en badi les fulles amb l’amor reverencial del trobador cortès.

Amb quatre manuals sota el braç, surto del temple del saber i assegut en un banc començo la lectura del primer de tots: A la recerca del benestar. Independentisme racional versus nacionalisme emocional. Llibre de rabiosa actualitat que fou parit per la ment d’un lliurepensador que va tenir imatge pública ara fa uns anyets, però que ara es mira el món des de l’hort d’un mas vell de Torrelles de Llobregat.

Penetrar en les seves lletres provoca el vertigen de la història de l’Univers sencer contada en quate pàgines i un seguit d’acurades reflexions sobre els instints més primaris, els sentiments més alçats i les raons més fonamentades de la persona humana, del Sapiens que martelleja l’obra per a construir una casa – el món – on l’Estat és, com indica el títol d’aquest apunt, una eina útil al servei dels ciutadans, una eina de dimensions humanes, un instrument allunyat d’ideologies emocionals i posat a l’abast d’aquells que el van construint amb el seu quefer diari.

Al segle XXI no valen ja els Estats-Nació nascuts fa dos segles, no tenen cabuda en un món de fronteres diluïdes on llur existència només provoca els malsons d’una valla que provoca dolor i patiment entre les ments més avançades dels Estats d’origen.

Ara, que som en plena tempesta de contradiccions manifestes entre polítics maldestres que barregen nacionalisme i independència, és l’hora de raonaments valents, per llur senzillesa.

Raonaments com els que proposa l’Ignasi. Tornar les propostes a llur mesura, escatir entre el nacionalisme sentimental i l’independentisme racional i conformador d’una nova eina sorgida de la percepció que l’actual està rovellada i segrestada per unes elits que ho tenen tot atado y bien atado, com digué el vell dictador.

La (r)evolució del segle XXI va de diluir fronteres i aprimar Estats-Nació a llaor del benestar i la llibertat de les persones que viuen en aquest remenut planeta perdut en la immensitat d’un Univers per descobrir.

I la proposta independentista catalana, en el fons, beu directament d’aquesta noble finalitat de l’esdevenir de la humanitat – si és que aital esdevenir existeix, és clar -, una finalitat arrelada en el passat llibertari i cooperativista d’un país petitburgès, d’una terra de classes mitjanes, de remenuts propietaris del no-res, d’una gent que respon al perfil gimnasta definit magistralment per James C. Scott, tot i la batalla que la lectura combinada d’ambdós pagesos pot produir entorn de les xifres i les matemàtiques com a instrument vàlid de gestió de la realitat que es fixa el benestar i les llibertats com a meta.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.