Les muntanyes de la lluna (5) identitat en moviment
Deixa un comentariPer la tarda, tenim una cita al sud de Kampala. Per això, ara som a l’habitació de l’hotel repartint el material que vam recaptar entre amics, coneguts i saludats.
Cap a quarts de tres però, ja som a la Nova Parada de Taxis de Kampala. Els cobradors de les furgonetes ens demanen on anem i, ells mateixos, ens fan de brúixola entre la mar de taxis que descansen a la vital i diversa terminal de la capital.
El trajecte, curt i lleuger, em serveix per certificar la meva idea que, a Kampala, la gent s’organitza per gremis professionals o, en llenguatge més actual, clústers de producció i coneixement: En un carrer, tot son sofàs; al del costat, llits de fusta; en el següent, fargues de ferro forjat; un xic enllà, tallers de cotxes i anar-se agrupant en sana coopetència. A l’horitzó, una altra ciutat ens mostra els seus gratacels de format occidentalitzat. Jaurem d’anar-hi. Però el que ara ens crida l’atenció és la mesquita que senyoreja la ciutat des d’un dels turons més alçats. Però deixem la nota religiosa en aquest punt, perquè aquest apunt no va pas en aquesta direcció.
Saltem doncs del taxi i ens endinsem a les instal·lacions que inMovement té a Kampala: Una aula de música, un teatre on fer acrobàcies i gimnàstica, una habitació on practicar escriptura creativa, un pati amb taules i cadires, i un grup de nens que corren com llampecs per iniciar les classes de la tarda. inMovement és un esplai que reforça la identitat de la quitxalla a través del moviment de les muses i les arts.
Qui pot oblidar aquesta tarda de Kampala? ¿Qui pot deixar de sentir les hores passades, tot jugant amb la canalla, tot coneixent quatre paraules de luganda, l’idioma d’aquesta quitxalla, que ens fan de professors en la llengua dels seus avantpassats?
Participem de les seves activitats, cantem amb ells en una classe de música que els reforça la identitat, descobrim la seva flexibilitat en una classe d’acrobàcies que, qui sap, si pot ser un bon ofici en el seu demà.
Quan marxem, després de deixar una part de la nostra càrrega als encarregats nadius d’aquest esplai, ens quedarà la recança de no haver pogut conèixer d’altres experiències similars, però amb l’alegria d’haver conegut una gent molt trempada i que, en el cor de Kampala, reforça els valors d’una quitxalla que aprèn a tenir un demà.