Les muntanyes de la lluna (17) Madame Kim
Deixa un comentariLa casa de la Kim és gran. De fóra estant et recorda una d’aquestes cases típiques de la ruralia dels Estats Units o d’alguns llocs de Centre-Europa. Una nena juga amb un patinet que té un parell de globus enganxats.
– Madame Kim?
– No, no sóc pas jo. Ara la crido.
Una amiga de la Kim l’hi ha anat a donar un cop de mà durant uns dies d’aquest agost. La Kim ens saluda i ens pregunta per l’Eloi.
– No el coneixem personalment, nosaltres?
– Ah! No? Em va dir que venien uns amics seus de Barcelona!
– Si. Som de Barcelona i et vam conèixer a través d’Internet. Però no el coneixem personalment.
– Aquest paio és ben boig – ens respon tot rient.
La Kim cuida uns vuit nanos orfes. Quatre d’ells ja són força gànguils i l’ajuden amb l’hort, els platanars, la granja de gallines i les feines de la llar (fer el dinar, netejar el tros, cuidar persones desnodrides, …). Els altres quatre tenen menys de deu anys i són els fills de Madame Kim. Orfes que troben un lloc on hostatjar-se i tenir una bona família.
El dinar a ca la Kim és farcit d’anècdotes i rialles. La Kim té un caràcter ferm, és una persona d’una força massa humana. Amés, avui, és l’aniversari de la més menuda de la casa. I nosaltres tenim la sort de compartir amb ella aquesta taula. Parlem de tot, però sobretot del món i dels problemes d’Uganda. Per sort, hi ha una bona xarxa social que, com les famílies extenses, els veïns que encara s’ajuden o les entitats com la de la Kim o els d’inMovement del primer dia, sostenen el quart món d’aquesta societat tan diversa i tan humana.
La Kim, a més a més, dels nanos de la casa, visita les famílies del rerepaís de Kyotera i està iniciant un programa de nutrició per a millorar les condicions alimentàries d’aquest raconet deixat de la mà de Déu i del govern d’Uganda.
A la tarda, pugem a un turonet i gaudim d’un paisatge sublim, mentre una pluja fina ens xopa la cara.
Tornem amb la feina feta. Desfem camí: Primer amb un boda-boda que, canviant de camí, es mostra molt més afable que el de l’anada. Després amb un taxi exprés que corre com un mal esperit i no s’atura fins a Kampala! Malgrat les obres, malgrat la nit, malgrat estar ben a punt d’atropellar un indigent que, a les vores de l’estació de taxis de la capital, s’arrossega pel terra sense cames.
A peu d’apunt 15 de novembre de 2011:
Qui és la Kim? (via activa solidària)
Una visita de l’Eloy a la Kim del 2010
gravat per al programa ACCIÓN DIRECTA
de La2 de TVE ((via activa solidària)