El Cau de l'Ós Bru de Taradell

<< capítol anterior

Sortir del paradís costa un xic, però finalment ens en desempalleguem un dilluns al matí en un matatu que compartim amb part del passatge d’una de les canoes que han arribat a primera hora del matí.

A Kabale, trobem un bon lloc a l’autobús de Link. Seiem darrera el conductor i ens mirem una parella que ens recorda a nosaltres, però amb uns quants anys a l’esquena.

Són ousingas, però es miren la vida de la plaça amb la parsimònia de qui vol aprendre. Finalment, sortim de Kabale i anem fent la llarga carretera que travessa la Sabana, després la ratlla de l’Equador i, finalment, desemboca a la caòtica circulació de Kampala.

El matí següent, deixem els estris al LeisureTec Hotel i, després de
fer quatre contactes que teníem pendents, ens decidim a sortir de la Kampala més autèntica
per visitar la Kampala occidentalitzada, la seu de les empreses i el
parlament.

Els primers carrers mantenen la vitalitat comercial dels voltants
del TaxiPark i la mesquita, però, de mica en mica tot es relaxa, els
carrers són més ordenats i tan sols algunes catifes farcides de llibres
ocupen algun raconet de les voreres del carrer. Assedegats, ens decidim
per una terrasseta. A l’entrada, control de seguretat. M’empipo: Si la
gent que ens hem trobat és tan senzilla? A qui protegeixen? Als que es
queden a fóra o els que entren dintre d’aquesta cafeteria de tarannà
occidental?

Aquí, a la Kampala dels diners, la gent vesteix a la manera
occidental, es veuen portàtils i tablets i, quan es fa fosc, comencen a
veure’s nens i avis, de fesomia rònega, que demanen pels carrers.

De la passejada per aquesta part de Kampala en destacaria la seu del
Parlament i l’estàtua de la independència, per la part positiva; i els
controls d’accés a botigues, llibreries, comerços, bars i restaurants
per la part negativa. Ah! Si! I el simpàtic cambrer de La Bella, el
local que fa cantonada al costat mateix del Teatre Nacional d’Uganda.
Un edifici que tindrem la sort de visitar i gaudir, o així ens ho
proposem, el darrer dia que passem a la Perla de l’Àfrica.

capítol següent >>