Les muntanyes de la lluna (14) esbós del paradís
Deixa un comentari“Birds, when in the sky, go singing: Peace, peace, peace.”
– Pau
Casals, discurs davant l’Assamblea de Nacions Unides, 24/10/1971
Fins ara, jo creia que el paradís es repartia entre un prat al
Montseny, alguns raconets del Pirineu i un indret als
boscos humits de l’Equador – Mindo -, però crec que, quan el paradís va
espurnejar la terra, un bon tros va caure al sud d’Uganda, a tocar de
Rwanda.
El Bunyonyi – l’indret de tots els ocelletes, en la llengua del país
– és un lloc farcit de llegendes i històries. Històries i llegendes que
et parlen de mares solteres, de bevedors de cervesa, de pobles
agermanats per les aigües d’un llac, d’un japonès sonat que s’hi ha
comprat una illa, i només la visita un cop a l’any per oblidar la
velocitat de Tòquio i viure la intensitat de la pau eternal.
Rutinda és el principal port de la zona. Quatre cases, algun
hostalatge dispers, quatre molls de fusta, gent i barques. Al costat
del nostre allotjament, una vila d’artesans locals regentada per un
home d’americana ratada i un somriure. Els beneficis, com a la propera
Bufuka, són pels nens orfes de la zona. Dues tribu conviuen a les vores
del llac, els sedentaris Bakiga i els nòmades Batwa.
Els Batwa han trobat el seu lloc als cims boscos de les muntanyes de
Rwganda, al sud del llac i allà malviuen de les visites que s’hi
apropen per conèixer les costums i tradicions dels darrers pigmeus que
van expulsar dels boscos impenetrables de Bwindi, a llaor dels
goril•les i els seus diners.
El Bunyonyi té 29 illes i molta costa, i gent alegre i un ambient
que enamoraria Pau Casals. “Peace, peace, peace” canten ara els
ocellets del Bunyonyi, un llac on els peixos són importats. I és que
són tan pures les seves aigües que, fins i tot, els peixos que hi
niaven van perdre l’alè enmig de tanta bellesa. Una bellesa que t’omple
i, quan tanques els ulls, et retorna a omplir de pau.
Dues nits en un Resort i una en tenda de campanya ens van permetre
gaudir de la navegació pel llac, de la visita a un poble Bakiga, a un
camí farcit de gent amable i nens saludant, i a una remenuda comunitat
Batwa que, en veure’ns es van posar a ballar: