Les muntanyes de la llibertat
Deixa un comentari“A cuantos aquí estuvieron presos por defender nuestra libertad”
monòlit erigit per IM com a únic testimoni del Camp de Concentració “Chez Franco” de Miranda de Ebro
Acabo de viatjar de nou pel Pirineu. Aquest cop ho he fet amb la ment. Amb la ment i sota el guiatge d’en Josep Calvet i els seus amplis coneixements sobre una realitat que, no per sabuda, no deixa de sorprendre, fins i tot als amants de les muntanyes de la llibertat.
Que el Pirineu no és frontera, sinó terra d’acollida i de pas, és tan antic com els bells cims que s’hi espigolen. Ara bé, hi ha temps en què la funció alliberadora de la serralada pren volada èpica. I aquest és el cas de les dècades centrals del segle XX, aquelles que són objecte de l’acurat estudi i la sublim anàlisi d’aquest saberut fill de La Pobla de Segur.
Fugitius dels rojos, fugitius dels nacionals, fugitius dels nazis i fugitius dels aliats van anar creuant el massís cap a una banda o l’altra segons bufessin els vents de l’horror.
Malauradament però, si la terra no és frontera, si que ho són els seus habitants. I aquest és el motiu de la frustració de molts esperits lliures que, com passa avui dia amb els Centros de Internamiento de Extranjeros, es veuen reclosos en espais infrahumans en no ser prou hàbils per escapolir-se del control dels governants o prou adinerats per a rebre un tractament sublim i no apte pel comú dels mortals.
L’obra transcorre amb la vitalitat d’una novel•la de lladres i serenos, i la rigorositat pròpia d’un historiador ben documentat. Els mapes acaben de donar cos a un treball monumental que circula de Portbou a Irún i que ens porta a voltar tota la Península a la cerca de la via que certifiqui l’alliberador passatge dels colls del Pirineu.
En aquest divina comèdia, l’infern és a Miranda de Ebro i a Nanclares de la Oca, i el cel es reparteix entre el Marroc, Gibraltar i Portugal. Totes elles extensions de les Muntanyes de la Llibertat.