L’Empordà: Llenceu gavarres!
Deixa un comentari
Sortida del sol sobre les Medes, des dels Àngels
L’Avant ens deixa a Girona i el cotxe dels avis remunta unes Gavarres de capvespre. Atletes, ciclistes, … el massís és parc temàtic esportiu els divendres per la tarda.
Arribem al Santuari i les vistes ens enlluernen el cervell amb bells impactes de ciutats, valls, mar i muntanya. Talaia privilegiada, cim alçat on viuen els àngels.
Les habitacions són grans i espaioses i els balconets conviden a envolar-te cel amunt com si la mística et donès ales.
Des de ‘Les Medes’, la nostra habitació, es veu el Montgrí, les Medes la badia de Roses, el cap de Creus i l’Albera en llunyania. Etre Dieu! que deia el pintor-poeta.
El sopar, generós i ben servit per un d’aquells homes que traspua felicitat i viu jugant, és en saló gran, però força buit. Els núvols han espantat als observadors del passat infinit.
En acabat, un apassionat de la seva feina se’ns emporta cap a la fosca i ens guia per l’univers visible. Estels i constel·lacions, fixes i d’estiu i les de tardor que comencen a mostrar-se. Vega; Altaïr, Deneb, … triangle d’estiu, vera màgia!
Pujar, sopar, observar i dormir és una joia al Santuari dels Àngels, privilegi gironí, contrapunt del Puig Neulós que ens mira de nord estant amb llur antena que s’enlaira.
Descansats, esmorzem frugalment i alcem el vol cap a Palamós, port industriós on iniciar un bell tram del arcà Camí de Mar.
Cala castell des del poblat ibèric
El Paratge de Castell és un passeig al passat envoltat d’amaneçador present. La cala, sorrenca com poques de la Costa Brava, és ideal per famílies amb quitxalla menuda. Les barques de recreo animen l’horitzó mariner i les aigües són d’un translúcid maragda caribeny.
Al nord, les restes del poblat ibèric, ens mostren l’atractiu de la cala sobre els ilergetes i les cabanes vora el mar ens parlen d’artistes a la cacera del millor lloc on trobar inspiració.
Per postres, la foradada serveix d’avís dels perills d’una costa salvatge i de contrapunt a la pacífica cala veïna.
Bells paratges per gaudir, passejar i carregar la bodega de l’ànima abans de seguir la terrible navegació pels mars d’un present on, el diner, ho dirigeix tot, on la pau interior és molt necessària.